Speaker A
Soc Álvaro Bilbao. Soc doctor en psicologia, neuropsicòleg, expert en salut cerebral i pare de tres nens.
Álvaro Bilbao explica com entendre el cervell infantil per educar millor, posant èmfasi en la seguretat, l'emoció i els límits.
Key Takeaways
- La seguretat emocional és la base per a un bon desenvolupament cerebral infantil.
- Els límits i normes clares són més efectius que els càstigs per educar els nens.
- L'educació emocional i el suport actiu dels pares són essencials per a un desenvolupament integral.
- Permetre als nens prendre decisions des de petits afavoreix l'autoestima i la llibertat.
- Cal controlar l'ús de pantalles per evitar impactes negatius en el cervell dels nens.
What the video covers
- El desenvolupament cerebral dels nens es basa en tres nivells: cervell primitiu, cervell emocional i cervell intel·lectual.
- La seguretat i el benestar emocional són fonamentals per al desenvolupament complet del cervell.
- Els càstigs no són efectius per educar; és millor posar límits i normes clares abans que es produeixin comportaments negatius.
- Les normes ajuden a desenvolupar l'escorça frontal, clau per a l'autocontrol i l'adaptació social.
- Ajudar els fills a complir les normes amb suport i anticipació millora la seva capacitat d'adaptació.
- L'educació emocional durant els primers anys és essencial perquè pensaments, emocions i accions vagin en la mateixa direcció.
- L'exemple dels pares i la calma en la gestió dels conflictes són claus per a una educació positiva.
- És important que els nens tinguin oportunitats per prendre decisions des de petits per fomentar l'autoestima i la llibertat.
- El joc i l'aprenentatge emocional connectat amb l'interès del nen afavoreixen un aprenentatge efectiu.
- L'ús excessiu de pantalles pot afectar el desenvolupament cerebral i cal establir límits saludables.
Chapters
- 00:00Introducció i presentació d'Álvaro Bilbao
- 02:19La importància de la seguretat i el cervell emocional
- 04:09Alternatives al càstig i establiment de límits
- 07:08Exemple pràctic de normes familiars i escorça frontal
- 09:39Sobreprotecció i desenvolupament cerebral
- 11:18Impacte de les pantalles en el cervell infantil
- 15:42Importància de les activitats extraescolars i l'aprenentatge emocional
- 21:53Conclusió i recomanacions finals
Full Transcript — Download SRT & Markdown
Speaker A
Soc un fervent creient que saber una miqueta sobre com funciona el cervell ajuda molt els pares i mestres a educar millor.
Speaker A
Hola, Álvaro. Soc la Mª Lluïsa. Soc mare d'una nena de vuit anys. Com estàs? Jo també tinc un fill de vuit.
Speaker A
Jo tinc entès que és en els sis, set primers anys de vida del nen quan es produeix el desenvolupament de la intel·ligència.
Speaker A
Per a nosaltres els pares, un cop passat l'ensurt d'adonar-nos del poc temps que tenim, quines serien les claus, els elements bàsics, que hem de tenir en compte per ajudar al màxim a desenvolupar aquest potencial?
Speaker A
El primer que et vull dir és que pots estar molt tranquil·la. És una idea que tenim molts pares basada en una afirmació que va fer Maria Montessori fa molts anys. El que deia era que els sis primers anys
Speaker A
són els més importants en el desenvolupament del nen. Però no parlava exactament d'intel·ligència, sinó d'un desenvolupament més global.
Speaker A
Sabem que el cervell dels nens, i el dels adults, té diferents components, diferents parts, en el pla cerebral, que registren informació a diferents nivells de processament.
Speaker A
Una part, que seria el cervell primitiu, busca la supervivència del nen i és la part que diu al nen que té gana, que té son, que s'ha de defensar d'un estímul o protegir-se quan està sol.
Speaker A
És la part del cervell que, bàsicament, ens ajuda a sobreviure i amb la qual funcionen els nens quan són molt petits, de nadons.
Speaker A
En aquest sentit és molt important ajudar els nens a sentir-se segurs, a sentir que, quan tenen por, nosaltres respondrem atenent-los, que estaran ben nodrits, que els acomodarem perquè puguin dormir si estan cansats, en lloc d'obligar-los a seguir desperts.
Speaker A
Això seria una part fonamental: donar-los seguretat. La segona part del cervell, el segon nivell d'informació, és l'anomenat cervell emocional.
Speaker A
És una part molt important i essencial durant els primers anys de vida perquè permet comunicar els instints de supervivència més bàsics del nen amb tot el seu món intel·lectual.
Speaker A
Sempre m'agrada dir-vos una cosa i és que el nen que es desenvolupa bé, que té un desenvolupament cerebral ple, que crec que és el que preguntes, és aquell que, quan arriba a convertir-se en adult, és capaç que els seus pensaments,
Speaker A
les seves emocions i les seves accions vagin en la mateixa direcció. Per això és important educar el món emocional durant aquests primers anys.
Speaker A
El cervell és una mica com un arbre: creix sobre la part primitiva, la part de supervivència, després hi afegeix aquestes estructures que tenen a veure amb les emocions i després el món intel·lectual.
Speaker A
Però si el món de la seguretat, del benestar emocional del nen, no està ben estructurat des de petit, no es desenvoluparà plenament.
Speaker A
El nen tindrà temps per aprendre japonès, xinès, per aprendre matemàtiques quan es vagi fent més gran.
Speaker A
Però és important que creixi en una família en què se senti segur, en la qual senti que els seus errors no li sortiran cars amb crits o amenaces i que comencem a contagiar-li el nostre entusiasme pel món intel·lectual, és a dir, per l'aprenentatge.
Speaker A
Són unes claus senzilles però molt importants que tot pare hauria de tenir en compte.
Speaker A
I parlant d'això, a mi em passa que de petita em castigaven amb una certa freqüència.
Speaker A
S'utilitzava allò del pal i la pastanaga. I passa que amb la meva filla moltes vegades em surt instintivament.
Speaker A
Intento controlar-ho, però hi ha vegades que és l'últim recurs quan ja necessito que faci el que ha de fer.
Speaker A
Però si bé en el moment aconsegueixo que faci el que ha de fer, no veig que realment hi hagi un aprenentatge.
Speaker A
No veig que sigui un comportament que després es queda amb ella. Quina alternativa tinc? Quin altre recurs tinc al càstig?
Speaker A
És molt important això que em preguntes perquè venim d'una educació molt basada en els premis i càstigs, i la neurociència ha desterrat aquest tipus d'educació perquè sabem, com dius, que no és eficaç.
Speaker A
Sempre dic als pares una cosa: si els càstigs fossin eficaços, els nens als quals més es castiga serien els que millor es porten.
Speaker A
I tots sabem que és al contrari. Hi ha moltes alternatives als càstigs que són molt més pedagògiques i amb les quals els nens aprenen molt més.
Speaker A
La primera d'elles seria posar límits. Posar límits vol dir explicar al nen el que no volem que faci abans que passi.
Speaker A
D'aquesta manera estem prevenint que el nen desenvolupi certes connexions o certs patrons neurocerebrals que provocaran que repeteixi aquest comportament negatiu.
Speaker A
Quan ho frenem abans que no passi estem prevenint. Per això és important que els pares tinguin límits.
Speaker A
Els límits es poden traduir en normes. La diferència entre norma i càstig és que el càstig ve a posteriori, mentre que la norma sol venir per endavant.
Speaker A
I a partir dels tres o quatre anys ho podem fixar en família. És a dir, quan creiem que el seu comportament no és adequat, podem parlar amb ells i d'alguna manera arribar a un acord perquè acceptin, sàpiguen o entenguin que no és el comportament adequat.
Speaker A
Per exemple, fa uns dies els meus fills veien la tele i van començar a discutir.
Speaker A
Jo estava cuinant, vaig anar a la sala de la tele i els vaig dir que no m'agradava i que no tornessin a discutir.
Speaker A
Als dos minuts van tornar a discutir, així que vaig apagar la tele, els vaig cridar a la cuina i vam fer una petita assemblea i els vaig dir que no podien discutir per la tele, que la tele era una cosa per gaudir-ne
Speaker A
i que no podien estar cridant ni enfadant-se tant, que quina solució se'ls acudia. I ells van dir que si cridaven jo podia apagar la tele.
Speaker A
Ho van dir molt ràpid i molt contents, però el que no van pensar ni ells ni jo és que als cinc minuts es van tornar a barallar.
Speaker A
Llavors hi vaig anar i vaig dir: "Com que la norma és que si us baralleu apago la tele, apaguem la tele".
Speaker A
No han tornat a discutir per la tele. O sí, perquè els he sentit, però ara discuteixen molt baixet.
Speaker A
És el que en diríem estar posant-se d'acord. Aquestes normes que introduïm a la seva vida fan que els nens sàpiguen adaptar-se a les normes.
Speaker A
A cada país, a cada cultura i a cada família hi ha unes normes diferents.
Speaker A
A casa meva era obligatori dur sabatilles per anar per casa. Ara a casa meva, per exemple, no és obligatori dur-ne.
Speaker A
A Espanya, per exemple, pot ser més o menys obligatori que els nens vagin a escola i en alguna tribu d'Indonèsia pot ser important que vagin a caçar amb els pares.
Speaker A
Però l'important és que en totes les cultures i famílies, les normes s'estructuren en la mateixa part del cervell, que és l'escorça frontal.
Speaker A
Per això, quan posem normes als nens i fem que es respectin els estem ajudant a desenvolupar aquesta escorça frontal.
Speaker A
I la tercera clau que jo et donaria per ajudar els teus fills, o filla, a portar-se d'una manera més adequada o segons les normes que voleu que es compleixin a casa és que l'ajudeu.
Speaker A
Si jo tinc un amic que va al cardiòleg i li diu que té un alt risc d'infart, quan quedo amb ell, no espero que es compri una pasta o hamburguesa, per dir-li després: "T'ho havia dit. Fixa't que malament que ho estàs fent".
Speaker A
Sinó que jo, que soc un bon amic, l'intentaré ajudar perquè no cometi aquests errors que li ha dit el cardiòleg.
Speaker A
Com? Anant a prendre un suc, sortint a passejar amb ell... I els pares que són capaços d'ajudar els seus fills a comportar-se millor, a saber esperar, ajudant-los a ser pacients, ajudant-los que no s'enfadin tant, simplement advertint-los tres minuts abans d'apagar la tele:
Speaker A
"Apagaré la tele d'aquí tres minuts", aconsegueixen que els nens s'adaptin millor a les normes.
Speaker A
Són unes claus senzilles, però ajuden molt als pares. Casualment, tenim uns amics nòrdics i que tenen una idea molt diferent de com educar els seus fills.
Speaker A
Ells posen uns límits mínims, gairebé no creuen en els límits, i el que sí que fan és deixar-los prendre moltes decisions des de ben petits.
Speaker A
Decisions com què menjar, què posar-se, des que són molt petits. Això els ajuda els nens en la seva autoestima, la seva llibertat, en...
Speaker A
Sí, sense dubte. Sabem que deixar que els nens prenguin decisions fa que desenvolupin una zona del lòbul frontal que ajuda a resoldre problemes de manera més efectiva perquè deixem que s'equivoquin i aprenguin dels errors.
Speaker A
Però també sabem que, quan sobreprotegim, estem coartant aquesta capacitat que té el cervell, no el nen, sinó el cervell, d'anar-se desenvolupant plenament.
Speaker A
Hi ha estudis de la Universitat de Gunma al Japó que diuen que els pares que sobreprotegeixen més els nens, que els ajuden d'una manera més o menys dirigida a prendre millors decisions, fan que acabin prenent pitjors decisions de grans.
Speaker A
Per tant, estic molt d'acord amb els teus amics escandinaus. A casa també intentem posar-los pocs límits però importants.
Speaker A
Quan un nen de sis mesos comença a gatejar és important posar el límit que no agafi l'ampolla de lleixiu, perquè ell no ho pot entendre.
Speaker A
Quan són més grans també certs límits amb les noves tecnologies, però sí que deixem que decideixin quant volen menjar.
Speaker A
Als països escandinaus és impensable que un pare li digui "Acaba't el plat", perquè el cervell del nen sap perfectament quant ha de menjar.
Speaker A
Deixem que es triïn la roba a la botiga i que es posin la roba que ells triïn cada matí, sempre que respectin un codi que ve marcat pel clima.
Speaker A
No poden portar una minifaldilla sense mitges en ple mes de gener ni un jersei de llana en ple agost.
Speaker A
Però tret d'aquests petits matisos, ells prenen aquestes decisions i creiem que els ajuda molt.
Speaker A
Has esmentat la paraula clau: "tecnologia". -Mª Luisa... -És el cavall de batalla a casa meva.
Speaker A
La meva filla, de vuit anys, com et dic, té autèntica addicció a les pantalles, A casa, són les pantalles en general: televisió, tablet , telèfon...
Speaker A
Hi té autèntica addicció. Tinc dues preguntes per fer-te. La primera: fins a quin punt pot afectar el desenvolupament del seu cervell quan passa moltes hores davant de pantalles?
Speaker A
I segona: com puc tallar el temps de pantalla sense que ho percebi com un càstig?
Speaker A
Bé, la teva filla va néixer el 2009 o 2010, any en què els smartphones van arribar a les nostres mans.
Speaker A
Avui dia sabem per diferents estudis, tot i que encara és aviat per tenir conclusions gaire fermes sobre com influeix en el desenvolupament, que els nens que passen més temps amb les noves tecnologies és més probable que tinguin trastorn de dèficit d'atenció,
Speaker A
i trastorns de comportament, depressió infantil o fracàs escolar. Sabem que aquesta mena de dispositius té una interacció amb el cervell marcada perquè cada cop que el nen aconsegueix un punt en un videojoc, que aconsegueix canviar de pel·lícula o de dibuix animat favorit
Speaker A
només passant-hi el dit, es produeix una petita descàrrega de dopamina. Aquest mecanisme de les descàrregues de dopamina del cervell és el mateix que funciona amb tota mena d'addiccions.
Speaker A
En aquest sentit, és important que els pares sàpiguen que les noves tecnologies no són innòcues per als nens, sinó que interaccionen d'una manera molt ràpida i molt intensa amb el cervell dels nostres fills.
Speaker A
Només cal prendre-li a un nen un mòbil per veure com reacciona. Amb molta ira, amb molt enuig, perquè hi ha un grau de connexió important.
Speaker A
El que podem fer els pares és, en primer lloc, marcar normes. Els que ens estiguin escoltant i encara no hagin portat un primer dispositiu a casa o s'estiguin plantejant que els fills comencin a utilitzar-los, primer de tot, abans que hi sigui el dispositiu,
Speaker A
ja sigui un videojoc, una tablet , un telèfon, és posar normes perquè el nen les respecti, perquè si les hi introduïm podem tenir una oportunitat perquè el nen aprengui autocontrol quan respecti aquestes normes.
Speaker A
I el segon que et recomanaria és que parlis amb la teva filla, que li expliquis que han sortit descobriments científics nous, que has llegit en llocs especialitzats o que has parlat amb un expert sobre noves tecnologies i que et sembla bo que hi passi tant de temps.
Speaker A
Així que, en un moment en què no estigueu enfadats, en un moment en què pugueu parlar tranquil·lament, digueu-li que limitareu una mica més l'ús de les tecnologies.
Speaker A
Sempre després que faci els deures de l'escola, després que hagi estat responsable i s'hagi fet el llit, hagi parat o col·laborat a parar taula per sopar i sempre que hagi tingut temps durant el dia de córrer, de saltar i de jugar a un altre tipus de jocs,
Speaker A
perquè aquest altre tipus de joc és més beneficiós per al cervell. I sempre amb una norma, que és: el temps està limitat i si el pare o la mare diuen que fins aquí, ha de deixar el dispositiu, perquè si no mostra autocontrol per aturar quan l'hi diem
Speaker A
possiblement no tingui un cervell prou madur per fer anar o utilitzar dispositius que tenen tant d'impacte sobre el seu cervell.
Speaker A
Parlant de les coses que fan els nens, la meva filla té una amiga que té una agenda que sembla la d'un director general.
Speaker A
Té extraescolars fins a l'hora de dinar. Com a pare, ho veus des de fora i et fa una mica l'efecte que el teu fill es quedarà fora de mercat si amb cinc anys no està fent xinès, esgrima, violí
Speaker A
i programant en Java, com a mínim. A mi em preocupa perquè les extraescolars són molt de temps.
Speaker A
Ja passen molt temps a l'escola, i a sobre hores extraescolars. No sé ben bé com triar-les, ni tan sols sé si són importants ni quant temps han d'ocupar.
Speaker A
Quines són les extraescolars que podria fer el teu fill? Jo et diria que tantes com vulgui i del tipus d'extraescolars que vulgui.
Speaker A
Durant aquests primers anys de vida, el cervell del nen el que fa és aprendre a aprendre informació.
Speaker A
I es pot aprendre a aprendre jugant al futbol, es pot aprendre a aprendre estudiant un idioma, es pot aprendre a aprendre jugant als escacs.
Speaker A
És a dir, hi ha moltes extraescolars i el més important és que li agradin perquè si el cervell emocional connecta amb l'extraescolar, aprendrà; si el seu cervell emocional no connecta amb l'extraescolar, potser se li pot ficar informació, però no aprendrà.
Speaker A
I això ens porta als estudis més interessants: que els nens a qui s'obliga a anar a extraescolars, els que hi comencen molt aviat o van a extraescolars molt academizadas són nens que desenvolupen, a mesura que van fent-se grans,
Speaker A
un rebuig pel món acadèmic. Perquè tot el que fem a desgrat o per força acaba provocant rebuig.
Speaker A
Per tant, és important que els nens juguin, tinguin temps per gaudir. Poden fer extraescolars sense problema, però intenteu arribar a un acord entre les que creieu importants, les que li agraden i pot gaudir. Si no les gaudeix, no calen.
Speaker A
I en relació a les extraescolars hi ha un tema i és que... els nens cada vegada juguen menys al carrer, amb la qual cosa, necessiten aquest moviment físic, necessiten tant descarregar adrenalina i energia, com estar movent el cos.
Speaker A
Una de les extraescolars de la meva filla cada any és un esport. O és voleibol o és tennis.
Speaker A
A ella normalment no li agrada. Però nosaltres l'obliguem a fer aquesta extraescolar. Hauríem de deixar d'obligar-la a fer aquesta extraescolar?
Speaker A
No és que l'odiï, però li fa una mandra horrible cada cop que hi ha d'anar.
Speaker A
Cal diferenciar una mica entre el venir de gust i el voler. Hi ha nens que volen apuntar-se en un moment donat a futbol i gaudeixen del futbol, o el tennis, s'ho passen bé, els agrada i tornen a casa satisfets,
Speaker A
però els fa mandra arrencar en aquell moment, sobretot si hem parat a casa, i se senten tan a gust i embolcallats que els fa mandra sortir.
Speaker A
És important ensenyar-li a diferenciar entre el "vull" i l'"em ve de gust", i que l'"em ve de gust" de vegades pot ser la guia per la que prenguem decisions, com ara quan anem a prendre alguna cosa a un bar
Speaker A
i el nen vol decidir si li ve de gust un most o un gotet d'aigua, no?
Speaker A
Però en altres situacions és important ensenyar-los a complir els compromisos. No hi ha dubte que l'exercici físic és molt beneficiós per als nens.
Speaker A
Fa aproximadament uns sis anys es va descobrir que al cervell, quan el nen fa exercici físic, es comença a sintetitzar una proteïna, que es diu BDNF, que el que fa és facilitar els processos d'aprenentatge.
Speaker A
És a dir que, tant si la teva filla fa tennis, voleibol o cap d'aquestes coses, seria bo per a ella sortir al carrer a passejar, que passés una bona estona al parc, perquè amb 8 anys encara els encanta,
Speaker A
córrer saltar... Perquè sabem que si després de classe fan una miqueta d'exercici físic, de moviment, redueixen els seus nivells de cortisol, que és una hormona que dificulta l'aprenentatge, i augmenten el BDNF, que és una proteïna que afavoreix les connexions cerebrals.
Speaker A
I parlant del tema físic, sé que tu dius que és molt bo que pares i fills juguin, o sigui, l'element del joc.
Speaker A
Dues coses al respecte. Una: quins beneficis es poden veure en el joc? I dues: què fem els pares que no som juganers?
Speaker A
Bé, no només els pares i els fills haurien de jugar. Haurien jugar els pares, els fills i els mestres.
Speaker A
Introduir el joc dins de l'educació, fer que el treball a l'aula sigui un treball lúdic, un treball d'interacció i, sobretot, que desperti una emoció positiva en el nen.
Speaker A
És fonamental perquè els nens aprenguin. El joc és molt important per al seu desenvolupament perquè és la manera natural que té el cervell d'aprendre.
Speaker A
A través del joc aprenem interaccions i regles socials, a través del joc aprenem de manera natural la psicomotricitat, tan important per desenvolupar-nos, simplement per fer anar un boli, simplement per poder tenir una conversa i transmetre el que pensem a través dels moviments.
Speaker A
Sabem que aquest joc és fonamental, però també ens permet posar-nos en situacions diferents a les que vivim quotidianament i, per tant, ens permet practicar.
Speaker A
Una de les coses més boniques del joc que deia Vygotsky és que, quan un nen juga, és capaç de pensar, de raonar i de sentir-se en un nivell superior al que la seva pròpia edat li permet, perquè és capaç d'imaginar-se que és un nen més gran,
Speaker A
és capaç d'imaginar-se que és un superheroi, que és un pare, i tots sabem que els pares actuen amb autocontrol, són capaços d'organitzar, són capaços de no enfadar-se quan la resta de persones no obeeixen.
Speaker A
I, per tant, el nen que juga a ser pare està aprenent a desenvolupar totes aquestes habilitats de manera simbòlica.
Speaker A
Els adults, a força d'escoltar moltes vegades "no has de", a força d'escoltar moltes vegades "això no es fa així", en cert sentit perdem aquesta connexió entre cervell racional i emocional.
Speaker A
Diguem que vivim molt reprimits i per això de vegades ens costa jugar amb els nens.
Speaker A
Però vull que tots els pares, començant per tu, sapigueu que conservem aquest cervell infantil, segueix dins, perquè no s'ha canviat, simplement s'ha hiperconnectat amb altres estructures que obliguen a tenir més autocontrol, però podem apagar aquest autocontrol i jugar amb els nostres fills i gaudir,
Speaker A
perquè quan ens tirem a terra amb ells, juguem a baralles, a mossegar-nos, ell està aprenent com de fort mossegar, com de fort pot empènyer i això li va molt bé per a la seva vida social, perquè és el llenguatge que fan anar els nens a aquestes edats.
Speaker A
Per tant, és molt important, i molt bonic, a més. Un dels nostres cavalls de batalla és l'hora d'anar a dormir.
Speaker A
La meva filla mai vol anar a dormir. -Cap nen ho vol. -És increïble. Mai li he sentit dir "Mama, estic cansada".
Speaker A
El dia que digui aquests mots, faig una festa. Mai. S'activa moltíssim... De fet, des del moment que comencem el procés d'anar al llit fins que apaga el llum, pot ser una hora fàcilment.
Speaker A
Com puc escurçar aquest termini? És la pregunta del milió. Com aconseguir fer així amb els dits i que es quedin adormits immediatament.
Speaker A
Doncs és una pregunta que no té resposta. Al final, l'educació dels nens implica educar tots els dies, ser pacients cada dia, de vegades repetir pautes tots els dies i és un treball molt continu i de molta constància.
Speaker A
En la nostra cultura, en què se sopa molt tard, els nens no tenen ganes de dormir.
Speaker A
Però és important entendre que el son és fonamental. Quan un nen té vuit anys com té la teva filla, no sembla que repercuteixi de manera tan negativa en el seu aprenentatge o capacitat de concentració a l'escola.
Speaker A
No obstant això, si els nens amb vuit anys, amb nou, sis, no aprenen bons patrons per adormir-se aviat, passa el que veig en fer conferències, per exemple, en instituts: que d'una classe de 200, o d'un aforament de 200 nois,
Speaker A
que venen a la xerrada de com preparar seu cervell per a la selectivitat, són nois de 17, 18 anys, tan sols un 2% alça la mà quan jo els pregunto: "Qui heu dormit més de 8 hores avui?".
Speaker A
Els nois adolescents estan dormint set, sis o fins i tot cinc hores i és molt més freqüent que dormir-ne vuit o nou, quan sabem que el cervell hauria de dormir mínim vuit hores cada dia.
Speaker A
I quan els pregunto què estaven fent, mai ha sortit ningú que em digui: "Miri, senyor neuropsicòleg, m'he anat a dormir tard perquè llegia Shakespeare".
Speaker A
Això no passa. Què els roba el son als nois? Doncs la tecnologia. Que estan mirant el mòbil, internet, xarxes socials...
Speaker A
I això fa que el son es retardi en un cercle viciós, perquè tant als adolescents com als nens de sis anys que s'adormen veient un conte al mòbil, sabem que el tipus de llum que emeten aquests dispositius retarda l'aparició de melatonina al cervell,
Speaker A
una hormona essencial per fer el pas d'estar despert a estar adormit. Per tant, un consell fonamental per als pares que volen que els seus fills s'adormin abans és després de l'hora del sopar, res de dispositius.
Speaker A
I després una altra cosa que em funciona molt bé és que... És clar, els nens segueixen una mica els patrons dels pares.
Speaker A
Si ells es van al llit i nosaltres ens quedem a la sala veient la tele, amb el llum encès, amb tots els llums artificials, cuina, saló, encesos, serà molt difícil que s'adormin.
Speaker A
Els nens necessiten que els pares estiguem amb ells per adormir-se, pel simple fet que durant tot el dia els estem dient "no marxis d'on et vegi", "no t'allunyis", "no et quedis tu sol, perquè és perillós", i ells entenen que al món hi ha perills.
Speaker A
Quan arriba la nit i està fosc, els nens senten aquest perill encara molt més present i, per tant, estan una mica espantats.
Speaker A
Tots els nens s'acaben adormint amb la presència dels pares. Si més no durant les primeres fases, fins que ja està gairebé adormit.
Speaker A
I és important que els ensenyem o calmem durant aquest temps. La millor estratègia perquè un nen s'adormi aviat és acompanyar-lo a la seva habitació, apagar el llum, posar unes normes, com ara "no et llevis, no es pot parlar, jo seré aquí".
Speaker A
Et pots quedar a la porta o assegut al seu llit i esperar que s'adormi.
Speaker A
Una altra cosa que ens ajuda molt a casa és que, més o menys a l'hora que se'n van a dormir, nosaltres ja tanquem el saló, la cuina, i ens n'anem a la nostra habitació a llegir, a xerra una mica,
Speaker A
perquè els ajuda a entendre que és hora de dormir, que dormir és important. I el fenomen del got d'aigua?
Speaker A
Com és possible? Cada nit, després de tota la rutina, sembla tot controlat, llums apagats, "Mare, un got d'aigua".
Speaker A
I el dia que et recordes del got d'aigua, "Mama, que m'he begut el got d'aigua".
Speaker A
Això per què? M'ho pregunteu molt: per què els nens sempre demanen un got d'aigua al anar a dormir.
Speaker A
És curiós: els nens que no han demanat un got d'aigua durant tot el dia són els tenen més set quan se'n van al llit.
Speaker A
Això indica que en realitat els nens, quan són al llit, no tenen set. És una resposta instintiva, perquè se senten desprotegits a la nit al llit, i és una resposta instintiva que fa que el nen pugui comprovar si el pare, si la mare, hi aniran quan el nen li cridi.
Speaker A
Si crido la meva mare i li demano un got d'aigua i me'l porta, sé que a la nit si passa res, si ve un lleó, si ve un perill, i crido "mama", la meva mare vindrà.
Speaker A
Per tant, és un mecanisme instintiu que passa en totes les cultures pel qual tots els nens del món demanen un got d'aigua quan van al llit.
Speaker A
Entesos. O sigui, cal portar-l'hi. No cal negar-se i resistir-s'hi ni dir-li "ves a buscar-lo tu", sinó que cal portar-l'hi.
Speaker A
Els nens se'n van a dormir més tranquils i abans, si tenen la seguretat que els seus pares respondran a la seva crida i hi aniran.
Speaker A
I si el procés d'anar a dormir s'allarga molt i una de les rutines és llegir, llegir 10 o 15 minuts.
Speaker A
A més a casa nostra, per exemple, som àvids lectors i ens encanta que la nostra filla llegeixi.
Speaker A
Li encanta llegir abans de dormir. Però hi ha dies que són les 22.30 quan hem aconseguit que se'n vagi al llit.
Speaker A
Què faig? Li trec aquesta estona de lectura? Aquí crec que és important que entenguem que els dogmes, les normes rígides, no són gaire bons per al desenvolupament del nen.
Speaker A
Soc el primer que defenso que els nens haurien de llegir cada nit abans d'anar-se'n al llit, en primer lloc, perquè facilita el pas al son i en segon lloc, perquè enriqueix el vocabulari i sabem que és importantíssim per al seu desenvolupament intel·lectual
Speaker A
i el seu rendiment acadèmic. No obstant això, també és important que ens comuniquem amb els nostres fills i siguem congruents amb els nostres sentiments.
Speaker A
Encara que el conte és una rutina a casa meva, si jo un dia estic molt cansat, ja siguin les 21 o les 22.30 h, jo els diré als meus fills: "Avui estic molt cansat".
Speaker A
"Ostres, pare, volem el conte". "Ho sé, però us haureu de conformar perquè el pare està molt cansat".
Speaker A
Al final, una família és un grup de persones que ens estimem i entre les quals hem de conviure i la convivència implica atendre les necessitats de tots i tenir-les totes en compte.
Speaker A
Hi ha vegades que la necessitat del nen pot ser preponderant i altres, la necessitat del pare de descansar, perquè aquest dia està cansadíssim o perquè ha tingut molt mal dia o se sent disgustat, poden ser més importants, i és important que també entenguin que tots tenim el nostre lloc.
Speaker A
Els pares que eduquen els nens posant-los en el centre d'atenció, sent sempre ells els primers, estan ensenyant a renunciar a ells mateixos, perquè els pares acaben renunciant a tot pel fill.
Speaker A
Per tant, és important que hi hagi un equilibri en la família. Un tema que em preocupa és la sobreprotecció.
Speaker A
Al final, tens els teus fills, són el centre de les teves alegries, els dediques el teu temps i tot el teu amor i també tota la teva obsessió per tenir-los protegits, per tenir-los fora de perill, segurs, i perquè tinguin una autoestima alta.
Speaker A
En quin moment és protecció o passem a la sobreprotecció? ¿I en quin moment és autoestima o egocentrisme al que els estem abocant?
Speaker A
En neurociència cada vegada estem més interessats en l'efecte de la sobreprotecció, no només en la vida familiar, també en els resultats acadèmics, en la presa de bones decisions respecte a la universitat.
Speaker A
Per exemple, hi ha un estudi que diu que els nens més sobreprotegits prenen pitjors decisions respecte al futur professional i d'adults tenen feines amb les quals se senten insatisfets, perquè els pares van ficar massa cullerada a influir, a opinar sobre el que el nen havia de decidir.
Speaker A
I solen ser nens, o adolescents, que durant la infantesa han tingut aquesta sobreprotecció dels pares.
Speaker A
Una cosa que podem aprendre del món animal és que els tigres, els micos, no empaiten els seus fills per la selva, sinó que són al seu lloc i són els animalets, els nadons, les cries, els que van fent les seves malifetes
Speaker A
i quan cau de l'arbre i es fa mal, és ell el qui va a buscar la mare corrents.
Speaker A
Per tant, un bon indicador de si estem sobreprotegint o no és que deixem que els nens vinguin a nosaltres quan ens necessiten i deixem-los tranquils, deixem-los viure quan ells no ens estan demanant ajuda.
Speaker A
Si veiem que el nen infringeix una norma greu, com ara que està pegant a un altre nen que és a punt de creuar el carrer sol, aquí sí que és important que hi intervinguem per protegir-los.
Speaker A
Però això seria protecció. La sobreprotecció és assistir el nen en massa coses que no ens demana.
Speaker A
Una de les meves paraules preferides per educar és "no". No només perquè em permet posar-li els límits que crec imprescindibles, que són pocs però imprescindibles perquè desenvolupin tolerància a la frustració, sinó també perquè em permet dir-los "No t'ajudaré"
Speaker A
sempre que crec que ho poden fer sols. I descobreixo que la majoria de vegades, quan dic "No t'ajudaré a obrir aquest pot de melmelada", "Not'ajudaré a fer aquest exercici", "T'han oblidat els deures?
Speaker A
Doncs no t'ajudaré demanant els deures per Whatsapp als altres pares", acabo trobant que ells acaben trobant la resposta, acaben sent capaços d'obrir aquell pot de melmelada o aprenent que, si no volen que oblidar-se els deures, el més important és recordar-se'n a classe, oi?
Speaker A
Ara que parles de la tolerància a la frustració, un dels temes que a mi em costa molt és quan la meva filla està amb les emocions desbordades.
Speaker A
A més, tendeix al drama i al victimisme, llavors, això mateix fa que les meves pròpies emocions pugin.
Speaker A
Sé que en aquest moment jo l'he d'ajudar perquè ella controli aquestes emocions i donar-li aquests recursos perquè comenci a autocontrolar-se ella.
Speaker A
Com ho puc fer? Hi ha una frase molt bonica, que és que, quan els nens estan desbordats emocionalment, el més important que podem fer és donar-los la nostra calma i no afegir-nos al seu caos.
Speaker A
Això a les escoles ho fan molt bé, els mestres saben mantenir l'ordre, estar tranquils quan els nens es desborden, i tots podem veure que els mestres són capaços de tenir una classe de 28 nens complint una sèrie de normes bàsiques,
Speaker A
estant bàsicament atents i participant a la classe, i molt sovint els pares ens desbordem amb un o dos.
Speaker A
Encara que sol passar, i digue'm si m'equivoco, que us desbordeu possiblement a la tarda més que no pas al matí, oi?
Speaker A
-Segur. -És perquè el seu cervell es cansa. I quan el cervell del nen està cansat, li costa molt més controlar les seves emocions.
Speaker A
Aquí el més important és estar tranquils, entendre què passa, perquè el seu cervell està cansat, entendre que quan siguin grans podran controlar aquestes emocions i també entendre que el que més educarà aquests nens a ser capaços de regular-se emocionalment
Speaker A
és sempre l'exemple dels pares. Els nens aprenen a regular les emocions, l'enuig, la ira, la frustració, i a expressar aquestes emocions a través dels models que veuen en els seus pares.
Speaker A
Si quan el nostre fill està enrabiat nosaltres ens hi enrabiem, aprèn que quan un es frustra s'enrabia.
Speaker A
Si quan el nostre fill s'equivoca nosaltres ens enfadem, el nen aprèn que les equivocacions són un desastre i, per tant, dramatitzarà més.
Speaker A
Per tant, és important que nosaltres sapiguem estar calmats i enfadar-nos, però d'una manera tranquil·la i positiva, quan calgui, i saber mantenir la calma quan no va amb nosaltres, quan és un problema del nen, i des de la calma poder ajudar-lo.
Speaker A
A mi hi ha una part que em sembla fonamental, que és l'empatia. M'adono que pràcticament tots els conflictes que té amb amics, amb cosins i tal...
Speaker A
-Com es pateix amb això, oi? -...són per manca d'empatia. Però a partir de quina edat comencen a sentir empatia els nens?
Speaker A
I com se'ls pot ajudar? Bé, l'empatia és una habilitat emocional molt complexa. És una habilitat molt complexa perquè implica ser capaç de sortir del nostre marc de referència.
Speaker A
Utilitzem diferents circuits de neurones per poder-nos imaginar com se sent l'altre, és el que anomenem teoria de la ment, és a dir, el que l'altre està pensant, i implica també una bona connexió amb les nostres pròpies emocions.
Speaker A
El més important perquè un nen sigui empàtic és que sigui capaç d'entendre les seves pròpies emocions primer per després ser capaç d'entendre les dels altres.
Speaker A
I igual que amb altres habilitats que van desenvolupant, sobretot les relativess a l'aspecte social, implica molts exemples, molt treball, molta constància des de casa i sempre amb situacions concretes.
Speaker A
Quan els mestres, per exemple, em pregunten que com poden potenciar l'empatia des de l'aula, sempre dic que les activitats programades poden ajudar, però el que més ajuda és que quan un nen en una classe té un problema, està patint, està disgustat
Speaker A
o està entusiasmat perquè els pares el portaran a Disneyland, el professor pot aturar un moment la classe i preguntar als altres com se senten, posar paraules a l'emoció i, quan les hi posem, som més capaços de comprendre-la.
Speaker A
Per tant, és un treball de constància, de començar per les pròpies emocions del nen, per començar a dir-li al nen a les 22.30 h: "Mira, el pare, la mare, està cansat. Avui no et vull llegir el conte", perquè en la mesura que entengui els pares,
Speaker A
serà capaç d'entendre també els seus amiguets. Com d'importants són els germans? I vaig més enllà: en el cas de la meva filla, que és filla única, tindrà cap carència pel fet de no tenir germans?
Speaker A
Aquesta és una pregunta que us preocupa molt als pares que teniu només un fill.
Speaker A
I sempre dic que hi ha dues realitats. La primera és que aproximadament el 30% dels nens són nens que creixen en una família en què no hi ha més germans i l'altra és que tots els germans grans han estat fills únics durant uns mesos, oi?
Speaker A
Sabem per diferents estudis que els nens que són fills únics tendeixen una mica més al neuroticisme, que és una paraula que pot sonar lletja, però vol dir que els costa una mica més compartir, que els costa una mica més d'esforç ser empàtics,
Speaker A
que els costa una mica més acceptar que hi ha més persones al voltant i que esfrustraran sovint amb aquestes altres persones.
Speaker A
Però dit això, això és un petit component. En el desenvolupament d'un nen hi ha molts factors que influeixen: el temps que passi amb amiguets de l'escola, la relació que estableixi dins l'aula i allò que sigui capaç de compartir,
Speaker A
allò que pugui gestionar pel que fa a la frustració amb altres companys. I després hi ha una contrapartida positiva: els nens que són fills únics tenen més atenció dels pares, cosa positiva per al desenvolupament intel·lectual, perquè són capaços de rebre
Speaker A
més inputs intel·lectuals dels pares, i també són més creatius perquè en molts moments s'han d'entretenir sols.
Speaker A
Així doncs, cada situació de cada nen és diferent. Sempre dic que els millors educadors no són els que tenen tot perfecte al seu voltant i fan nens perfectes, sinó són aquells que són capaços d'aprofitar les oportunitats que els ofereix el dia a dia, els petits disgustos, enutjos,
Speaker A
limitacions que hi ha en la nostra pròpia educació per fer-ne fortaleses en el nen.
Speaker A
El nen necessita molts referents per aprendre diferents models. Aprendà models del seu pare, tindrà també un de diferent de la seva mare, del seu mestre d'infantil, del seu mestre de primària i del pare del seu millor amic.
Speaker A
I serà capaç d'utilitzar tots aquests recursos per desenvolupar-se plenament. Com més experiències tingui, com més riques i variades siguin, més podrà potenciar aquestes capacitats que té.
Speaker A
I els pares que s'enfronten amb... diversos suspensos en les notes, com han de gestionar això amb els nens?
Speaker A
Doncs al final, quan un nen suspèn, primer, cal entendre que el nen té un problema, però no és que tingui un problema ell, sinó que s'enfronta a un problema.
Speaker A
I segon, possiblement està tenint una de les seves primeres experiències de fracàs. Si nosaltres reaccionem amb enuig, amb disgust, fent que sigui un daltabaix a casa, el nen aprendrà a dramatitzar, aprendrà que...
Speaker A
si no aconsegueix tot el que vol, si fracassa en un moment donat, se'n va tot en orris.
Speaker A
I sabem que és molt important que els nens aprenguin dels pares a gestionar els fracassos.
Speaker A
Per tant, quan apareix amb els primers suspensos, és important seguir mantenint una relació càlida amb ell, intentar preguntar-li a ell, parlar amb els professors, per veure què ha anat malament i què podíem haver fet diferent.
Speaker A
I també intentar ajudar-lo que aquests errors que l'han dut al suspens no es tornin a cometre.
Speaker A
Però és molt important que mantinguem aquesta relació positiva amb el nen, una relació propera, de comprensió, perquè, la propera vegada que tingui un problema, es pugui acostar a nosaltres i el puguem ajudar a resoldre-ho.
Speaker A
I en general, com podem ajudar-los a estudiar millor? Quines eines, o de quina manera els podem ajudar a millorar la seva manera d'estudiar?
Speaker A
Sabem molt a dia d'avui sobre com el cervell aprèn. I aquests coneixements de neurociència sobre l'aprenentatge poden ajudar molt als nois que es preparen per a un examen important o als pares que volen ajudar els seus fills a estudiar millor.
Speaker A
Una de les coses més importants que sabem és que l'aprenentatge més important que fa el nostre cervell és visual.
Speaker A
Recordem aproximadament el 90% de les coses que veiem però n'aprenem molt poc del que llegim.
Speaker A
No obstant això, la forma d'aprendre en el nostre sistema és una manera d'aprendre molt basada en llegir, repetir i escriure.
Speaker A
Si introduïm claus visuals com ara... infogràfics, com el subratllat en diferents colors, dibuixos que ens permetin entendre millor la matèria, tot això ajudarà que el nen recordi molt millor la informació el dia de l'examen.
Speaker A
En realitat sabem que als nens no els costa gaire aprendre, el que costa és recordar allò après, perquè el cervell aprèn gran quantitat d'informació, a la qual està exposat.
Speaker A
L'altra cosa que també és molt important és crear connexions. Quan el nen connecta el que ha vist a classe amb la vida real, quan connecta una assignatura en què va veure una cosa de matemàtiques amb un experiment que pot fer a casa amb unes taronges,
Speaker A
aquest nen recordarà aquesta lliçó sempre. No només és important per als pares, per tal que mirin de traslladar el món acadèmic de l'infant a la vida real, també per als mestres, perquè sàpiguen que aprendrà millor allò relacionat amb els seus interessos.
Speaker A
I els interessos d'un nen de nou anys no són quant es triga a anar des de Saragossa a Madrid, sinó que tenen a veure amb els Pokémon, amb els ninots que veuen en els dibuixos animats, i és molt important tenir-ho en compte.
Speaker A
Després hi ha tres efectes que la neurociència ha posat de manifest que ajuden molt a fer que aprenguin.
Speaker A
El primer és l'efecte autegeneració. Quan un nen escriu, pren les seves pròpies notes, quan fa els seus esquemes, el cervell recorda millor la informació, perquè recordem millor el que fem que allò que escoltem o que ens han explicat.
Speaker A
El segon efecte és l'efecte espaiat. Quan els infants o els adolescents es posen a estudiar i després tenen un període de descans, el seu cervell fa tot un seguit de processos que li permeten consolidar aquesta informació a la memòria a llarg termini.
Speaker A
Per tant, fer una petita becaina, estudiar un tema i fer un descans sense veure l'ordinador, sense xatejar amb els amics, només jaure cinc minuts, sabem que potencia el record i la consolidació d'aquesta informació.
Speaker A
I la tercera clau és el que s'anomena efecte generació. Quan un noi estudia i repeteix un cop i un altre el mateix, sabem que el seu cervell no està aprenent perquè es produeix una cosa que anomenem habituació.
Speaker A
És a dir, que les paraules que repetim el cervell les descarta perquè estan molt vistes i el comencen a avorrir.
Speaker A
No obstant això, l'efecte avaluació consisteix a demanar-nos la lliçó a nosaltres mateixos, que repassem un tema, fem el nostre esquema i aquests dibuixos que ens ajuden tant i, després de fer aquests dibuixos, tapem el llibre i intentem recordar,
Speaker A
que ens demanem la lliçó, perquè sabem que així estem incidint no tant en l'aprenentatge, que de per si en el seu cervell és bo, sinó que estem incidint en el record, que és el que li fallarà el dia de l'examen.
Speaker A
Gairebé tots els estudiants el dia de l'examen sabien el que havien de posar, però no van aconseguir recordar-ho.
Speaker A
Moltíssimes gràcies. Gràcies per la teva generositat en totes les teves explicacions. -Gràcies. -Ens ajudarà molt als pares.
Speaker A
Gràcies a tu. L'honor ha estat tot meu. I crec que has expressat molt bé les preocupacions, els dubtes, que tenen milers i milers de pares que ens deuen veure des de casa.
Speaker A
Abans d'acomiadar-me de tu, et volia dir una darrera cosa. No pateixis si no ho estàs fent perfecte.
Speaker A
Els nens no necessiten que els pares siguem perfectes, sinó que és bo que els pares ens equivoquem, perquè quan ens equivoquem els fem dos regals molt importants.
Speaker A
El primer és que es vegin capaços de superar-nos com a pares, és a dir, resoldre un problema que té, que és que "El meu pare de vegades fica la pota, o s'enfada més del compte o no em fa cas quan jo vull".
Speaker A
Això els ajudarà a ser més resilients. I la segona cosa és que, quan ens equivoquem, també els ensenyem que està bé si s'equivoquen, que no passa res, que siguin indulgents amb ells, perquè així sabran perdonar-se els errors que cometen a la vida,
Speaker A
que, afortunadament, seran molts. -Moltíssimes gràcies a tu. -Gràcies a tu, Álvaro. Moltes gràcies.
Topics:educació infantilneuropsicologiadesenvolupament cerebralseguretat emocionalnormes i límitseducació positivagestió emocionalús de pantallesautoestima infantilaprendre jugant
