Speaker A
Bon dia, Catalunya, són les vuit. Bon dia, Catalunya, són les nou. Bon dia, Catalunya, són les... Ai... Quantes vegades ho he de gravar?
Comèdia teatral en català sobre un actor que fa de sogre de lloguer, amb situacions còmiques i improvisacions en un pis llogat per una nit.
Ask about this video. Answers come from its transcript only — with the timestamp, so you can check them.
Generated from the transcript and can be wrong — check the timestamp.
Key Takeaways
- La improvisació és clau quan no es disposa de tot el guió.
- L'actor ha de familiaritzar-se ràpidament amb l'espai i el paper per fer creïble la interpretació.
- Les situacions quotidianes poden convertir-se en moments còmics i teatrals.
- El català és la llengua principal i es juga amb la seva pronunciació i ús.
- La peça mostra la realitat i dificultats dels actors en un context humorístic.
What the video covers
- La història gira al voltant de Ramon Nogueres, un actor que substitueix un company malalt per fer de sogre de lloguer.
- El protagonista ha d'improvisar i familiaritzar-se ràpidament amb el paper i l'escenari, un pis llogat tipus Airbnb.
- Hi ha situacions còmiques amb confusions sobre l'adreça, trucades i la preparació de l'actor per al paper.
- El vídeo mostra la interacció entre personatges que preparen una actuació teatral amb humor i espontaneïtat.
- Es destaca la dificultat d'aprendre un guió llarg en poc temps i la necessitat d'improvisar.
- El pis on es desenvolupa l'acció és un espai gran i elegant, que forma part de la ficció teatral.
- El vídeo inclou diàlegs sobre la família, la nòvia i altres personatges relacionats amb la trama.
- Hi ha moments d'humor sobre la pronunciació i l'ús del català, així com referències culturals i locals.
- La peça teatral reflecteix la vida d'un actor i les seves dificultats professionals i personals.
- El to general és lleuger, amb un estil proper i divertit, adreçat a un públic català.
Chapters
- 00:00Inici i preparació de l'actor
- 02:29Contacte amb l'agència i confusions
- 05:13Arribada de l'actor substitut
- 07:27Familiarització amb la casa i el paper
- 09:34Diàlegs sobre la família i la nòvia
- 11:50Situacions còmiques i improvisacions
- 14:38Reflexions i moments personals
- 18:29Conclusió i desenllaç teatral
Full Transcript — Download SRT & Markdown
Speaker A
Fins a les 12, Ramon. 12, tantes? Va, i per quina anàvem? Perquè ara m'he descomptat.
Speaker A
(mòbil) Ei, nois, nois, home, hem de ser professionals. En un estudi de gravació, els mòbils sempre apagats, per l'amor de Déu.
Speaker A
Apagueu els mòbils, home. (home) És el teu, Ramon. El meu? Ai, perdó, perdó. Ai, sí, perdó, perdó, perdó. (mòbil: continua sonant) Ja està. Un moment, un moment, sisplau. Sí, digui?
Speaker A
Sí, digui. Jo mateix, Ramon Nogueres, actor. Ah, una actuació per aquesta nit? Ah, sí.
Speaker A
Ai, que bé. Ah, és una substitució? Per què? Qui s'ha posat malalt? L'Amadeu Reixac?
Speaker A
Ai, aquell actor tan guapo. Aquell, quan no té un ai té una ceba, eh?, per això.
Speaker A
Molt bé, molt bé. Escolti, però... Per aquesta nit no sé si tindré temps d'aprendre'm tot el guió.
Speaker A
Què diu? No hi ha guió? Hauré d'improvisar? Però... Però jo soc d'aquells actors que ho diu tot al peu de la lletra.
Speaker A
No, no, no, no, sí, sí, ja ho faré, ja ho faré, si em fa molta il·lusió.
Speaker A
Bueno, ho faig més pels cèntims, eh? És igual. Escolti, a quina hora he de venir? A dos quarts de nou? Què diu?
Speaker A
Ja... Ja... No, no, vinc de seguida, vinc de seguida. Molt bé, faci una cosa: enviï'm tot el que he de dir pel "WashApp".
Speaker A
Sí. Jo m'estudio pel camí, eh? D'acord. Moltes gràcies. Fins ara, eh? Passi-ho bé, passi-ho bé.
Speaker A
Noi, noi, noi, se m'ha girat feina urgent. Ara he d'anar corrents. Gravem, corre, gravem. A veure. Ai...
Speaker A
Bon dia, Catalunya. Són les 8. Són les 9. Són les 10, són les 11.
Speaker A
Són les 12 i les campanes van tocant i ja és nat el Déu infant.
Speaker A
No, és que se m'ha girat feina urgent, de sogre de lloguer. Ai, mare de Déu.
Speaker A
Perfecte, amor. D'acord, doncs aquí t'esperem. I tu... tu, tranqui, eh? No corris. Vull dir que no tenim cap pressa.
Speaker A
Que tu acaba el que hagis d'acabar i ja... i ja ens veiem. Que res.
Speaker A
Que fins ara, que aniràs estupendo, ja ho veuràs. I que t'estimo molt, molt. Molts "besitos, mi vida". Adeu, fins ara.
Speaker A
(sospira) Vale. Hola? Hola. Sí, és l'agència? Hola. Miri, soc el Marçal Pedrós i truco per...
Speaker A
Marçal Pedrós. Exacte, sí. Mira, truco perquè he contractat un actor, que vingui a fer del meu pare i no ha arribat.
Speaker A
Es diu Amadeu Reixac. Exacte, sí. Ahà. Aa... No, ui, no, no, no, no, no, no, miri, no, aquest és... és un home alt, amb barba, és elegant, sofisticat.
Speaker A
Mira, mira, té una aire al... al... Al George Clooney. Sí. (timbre) Ai, mira, truquen, deu ser ell, crec que ja està. Sí, tot bé. Merci.
Speaker A
Adeu, adeu, gràcies. (sospira) Oh! Per fi! Vale. Hola. Hola. Busco el senyor de la casa. Jo, és que estic de pas.
Speaker A
Haurà de tornar un altre dia. Em sap greu, eh, senyor? Ho sento, adeu. (timbre) Hola?
Speaker A
Perdoni, que no vull ser mal educat, però jo no visc aquí i, a més, tinc moltíssima feina.
Speaker A
Em sap greu, eh, senyor? Ho sento, adeu. (timbre) Pot deixar de trucar al timbre?, que el cremarà.
Speaker A
Un moment, jo tinc un sopar, he estat mirant l'adreça i és aquí. Doncs l'hi deuen haver dit malament perquè aquí no hi ha cap sopar.
Speaker A
Provi al pis al davant o al de dalt. Al de dalt. Ho sento. De veritat, ho sento. Adeu, adeu. Oh! Ai...
Speaker A
Sí, és l'agència? Sí. Què vol dir, que és a la porta? Sí, esclar que sé quina cara fa.
Speaker A
Vam estar tota una tarda junts preparant l'actuació d'avui. No, transfereixi la trucada, que ja parlo jo directament amb ell.
Speaker A
Gràcies. I ràpid, per favor. Hola? Ei, on ets? A la porta no, perquè l'he obert fa un moment i no hi eres.
Speaker A
Ah ara? Ostres perdona espera espera. (sospira) Encara és aquí? Si ja li he dit que no el puc ajudar.
Speaker A
A més, estic atenent una trucada. Sí, jo també. Molt bé. Escolta'm, que no ets a la porta.
Speaker A
Sí, que soc a la porta. Perdona. Estic parlant per telèfon. Home, és que estàs parlant amb mi.
Speaker A
Però vostè qui és? Yo soy tu padre. Però què diu? Que sí, home. Que soc l'actor que has llogat per fer-te de pare.
Speaker A
No, no, el sogre que jo he contractat s'assembla al... al George Clooney. Bueno, tinc dies de tot.
Speaker A
El que tu has llogat és l'Amadeu Reixac. És un de molt guapo, però ara està malalt al llit, amb un pinçament, no es pot moure, està estirat.
Speaker A
I m'han llogat a mi perquè el substituís. Com? A tu? Sí. Uau, això és en sèrio, eh? Sí.
Speaker A
Perdó, perdó, tot això, no? Tornem a començar, millor. Vale. Vaig a... No, no, no. Hola.
Speaker A
Hola. Busco el senyor de la casa. Ah, sí, aquesta nit soc jo. Ja. Jo soc en Ramon Nogueres. Soc actor, també.
Speaker A
I faig coses de cine, doblatges de pel·lícules i anuncis. Aquell que diu "el tren de la R-5 no saldrá perquè està espatllado".
Speaker A
I coses així. Uau. Perdoni, eh? Però jo no el conec de res, a vostè. No, no em diguis de vostè, no.
Speaker A
De tu. Home, som de família. Que soy tu padre. Ho diu. Espera, espera, aviam.
Speaker A
O sigui, tu no pots fer del meu pare aquesta nit. Tu no t'has preparat.
Speaker A
Però si no saps res de res. Home, que sí. Que ho he estudiat tot, que m'ho han enviat pel "WhatshApp".
Speaker A
Pel què? Pel WhatsApp. Pel WhatsApp. Aquí, eh? Tot és aquí, m'ho he estudiat. Tu ets en daixò, tu ets aquest, dallò, aquest, així. Qui ets, tu?
Speaker A
Jo... El Marçal. El Marçal, ho veus? Ho sabia, el Marçal. Dona'm això. Vinga, va, ja podem començar.
Speaker A
Deixo això aquí. Va bé? Sí, sí, i tant. Va. Mira, i que... Ah... Ai!
Speaker A
Ah! Tots aquests són de la família? Mare de Déu, com s'assembla a la tieta Maria.
Speaker A
Oh, quin pis més gran que tens! Què passa, aquí? Aquí hi cabrien quatre habitacions per llogar amb vàter i tot.
Speaker A
Oh, i allà, quin enreixat! Sembla Can Brians. I aquest... Oh! Oh! I aquest quadro, quin quadro més maco!
Speaker A
Oh! Sembla un parxís. No, no, és... és un Mondrian. Mira, ho anava a dir, que era d'en Kinian aquest.
Speaker A
Mare de Déu. Sí, sí, sí. Oh, que gran, oh, que gran, aquest pis! Oh, quin pis tan gran que tens! Ah, sí. Això no és casa meva, eh?
Speaker A
Ah no? No. I de qui és, aquest pis tan xulo? És teu. Meu? Ah, vale. No, no, no.
Speaker A
Ramon, se suposa que és del meu pare. Sí? Que sembla ser que ets tu, ara. Sí, ara jo.
Speaker A
Tu ets molt ric. Sí. Ets molt triomfador. Home, triomfador és el que més soc.
Speaker A
Tu segur que t'has llegit tota la informació, oi? Sí, tota, tota, pel "WhatsAppa". WhatsApp, WhatsApp.
Speaker A
WhatsApp. Tota, tota, 68 pàgines. Allà ho diu, que soc molt ric. A mi m'agrada molt fer de ric perquè al teatre sempre faig de pobre.
Speaker A
Escolta'm, aquesta nit familiaritza't amb la casa. Que sembli realista. És tota teva, eh? Exacte. Gaudeix.
Speaker A
Oh, que és tou, això. Vull que sigui creïble. Vale, Ramon? Som-hi, eh? Gaudeix. Oh, això, que és tou. A casa meva hi tenim una fusta, aquí.
Speaker A
Ahà. Ai, que bé que es viu aquí. Ah! Ai! Ai, m'he fet mal, m'he fet mal. Ei... Estàs bé?
Speaker A
Ai, m'he fet mal. Aquest sofà no va bé. Ramon, que et necessito viu, aquesta nit.
Speaker A
Tan bé que estava, jo. Ho tens controlat o no? Sí. Però, Ramon, per favor...
Speaker A
Aquesta nit ets elegant, eh? Molt, molt elegant. Aviam com n'ets, d'elegant. Bueno, em poso així...
Speaker A
Ara no puc perquè m'han operat. Ja ja ja. Ai, que bé que es viu.
Speaker A
Ramon, anem per feina, una mica? Quant de temps m'hi puc quedar? Ah, sí. L'he llogat només per una nit.
Speaker A
Això és un Airbnb. Eh? És de la mare de qui? Un Airbnb és un pis turístic.
Speaker A
Això és turístic? Ai, l'Ajuntament. No, no, no. Ramon, l'he llogat només per una nit, vale?
Speaker A
Demà a les deu del matí l'hem de deixar. Ah, sí? Sí, perquè això costa una fortuna.
Speaker A
Demà a les deu del matí ja ens "desahucien"? Sí. Correcte. Exacte. Mare de Déu.
Speaker A
Doncs demà a les deu sortim i ja torno a ser pobre. Ei, ens situem una miqueta, sisplau? Sí. No, ja ho sé, si ja ho sé tot.
Speaker A
Home, sí, ja ho sé, què he de fer. Jo, ara, aquí, representa que jo soc el teu pare, no?
Speaker A
I que jo visc aquí, en aquest pis, que és meu, i que estem esperant conèixer la teva nòvia.
Speaker A
Que es diu... Vale. Molt bé. Com es diu, la teva nòvia? Es diu Helena.
Speaker A
Helena, que maco. /aLÈNa/ /aLÈNa/ /aLÈNa/. Helena? Amb hac o sense hac? Què? És /aLÈNa/ o /aLÈNa/?
Speaker A
És el mateix. No, no és el ma... Ui, no. Ui, no és el mateix Helena amb hac que Elena sense hac. Fixa-t'hi.
Speaker A
/aLÈNa/, /aLÈNa/. /aLÈNa/, /aLÈNa/. No és el mateix si ho has d'escriure, però sonar, sona igual.
Speaker A
És igual, que soni co
Speaker A
A mi m'ho deien al col·le. "Pon la hache, pon la hache." Els hi vaig dir: "Si la puse ayer", i resulta que aquella anava sense H.
Speaker A
D'acord. Perdona. Aquesta nit és "Helena" amb hac. És amb hac? Sí. Que maco, m'ho podies haver dit. Tens tota la raó, perdona. Ara sí?
Speaker A
Estàs preparat, no, ara? Estic preparat per fer-te de pare. Va, nen, anem al col·le. Què, el col·le? Que soc grandet, ja.
Speaker A
Ara hi van fins als 30 anys. Ramon, ei, concentra't. Jo aquesta nit no vull que facis de pare.
Speaker A
Ah no? No. El que jo necessito és que tu facis... de sogre. Home, sí, però és el mateix. Sí, però no.
Speaker A
No, que sí. Si ets pare, ets sogre. Tu, ei, tu és a elles, a qui has de convèncer com a sogre.
Speaker A
Ah, ella, ah. Però que n'hi ha moltes? No, no, no. A l'Helena i a la mare de l'Helena.
Speaker A
Ja has dit Helena sense H, ara. Oh! Perdona, no et preocupis. No passa res, perquè amb l'Hele... amb la ja... la ja...
Speaker A
No ho saps dir, eh? Amb ella no hi haurà cap problema, perquè ella és meravellosa.
Speaker A
Millor. Però el que jo necessito, Ramon, és que tu, per favor, aquesta nit, li caiguis molt bé a la seva mare, que és la meva sogra.
Speaker A
Que també és de lloguer. No, no, no, no, ella és la seva mare de debò.
Speaker A
Sí? I saps què passa, Ramon? No, acabo d'arribar. Jo t'ho explico. A la meva sogra, jo...
Speaker A
Jo no li caic bé. Què dius? No li caus bé a la so...? Oh... Ui, això. Això sí que és gros.
Speaker A
I com és que no li caus bé, a la sogra? Però si es veu de seguida que tu ets molt bon tio, tio.
Speaker A
Oh, uau. Ei, que maco, gràcies. Sí, t'ho explico, anem per feina. Doncs diguéssim que perquè abans, amb la... la ja...
Speaker A
L'Helena... La teva nòvia. Sí, molt bé. Doncs diguéssim que l'Helena... Que... La meva jove. Correcte. Vale.
Speaker A
Doncs l'Helena, que tu... Sí. Que jo li faig de sogre. Ah, de sogre de lloguer. Sí?
Speaker A
Sí. Però no, eh? Sí o no? No m'enganyis. No m'enganyis. No, no, jo no... No. Jo soc molt justet.
Speaker A
Sí, ja ho veig. No, perdona, no, no. Aviam, ho tens. ¿Vale? Seguim. Mira. No és que no li caigui bé, a la meva sogra.
Speaker A
És que la meva sogra estava encantada... amb el Nacho. Amb el Na... Amb el Na...? Mare de Déu.
Speaker A
Amb el Na...? Oh! I qui és, el Nacho? El Nacho és l'ex de l'Helena. Sí? I l'Helena tenia un ex.
Speaker A
Ai, per favor, Ramon, eh! Sèrios, segur. T'has llegit tot l'informe? Sí, tot, 68 pàgines.
Speaker A
Però és que l'última m'ha caigut a la "cloaca". El Nacho deu ser allà. Dic jo, no... no ho sé.
Speaker A
És igual, que vingui el Nacho. No, no, el Nacho no ve. Som nosaltres quatre, només. Ei, eo. Sèrios, ara, eh?
Speaker A
Per favor, jo, aquesta nit, Ramon, jo confio en tu. Sí, en això sí, hi pots confiar. Segur, eh?
Speaker A
Segur. Hi pots confiar. Una vegada, un va confiar. I què? Ja no hi és.
Speaker A
Ah, vinga, va. Què m'ensenyes? Soc aquí per ajudar-te, eh? Mira, he portat vestuari, que no en tenia.
Speaker A
Un amic meu, un veí, em va deixar un vestit i no l'hi vaig tornar.
Speaker A
I tinc un "traje". Vale. Posa-te'l. És que a mi m'agradaria més anar com vaig ara, així natural, i dir: "Hola, hola. Soc en Ramon." Ei, ei, el meu pare no es diu Ramon. Ah, no?
Speaker A
No, es diu Marcel. Ai, sí, home, com tu. No. Jo em dic Marçal. Tu, Març... Jo... Jo me'n vaig a casa.
Speaker A
No te'n vas... No. Ramon, ho tens, és fàcil, t'ho explico. És una tradició familiar: jo soc el Marçal, el pare Marcel, l'avi Marçal, el besavi Marcel.
Speaker A
I anar tirant. Però que anem gaire lluny? És que arribarem a Jaume I el Conqueridor.
Speaker A
Sí, més o menys, exacte. Vale. Eh, ho tens, ho faràs molt bé. Ara ves a canviar-te. D'acord? Mira, Ramon, passadís de l'esquerra.
Speaker A
Gira't, cap allà, a l'esquerra. On? Va, que ho faràs molt bé. Jo, de mentres, acabo d'emplatar el sopar.
Speaker A
Espera, espera, espera, que hi ha lavabo? Sí, tens... És que ara tinc pipí. Venint se m'ha escapat una miqueta.
Speaker A
Perquè tinc la pròstata una mica tonta. Ja està, eh? Papa, anem per feina. ¿Vale? Vaig a fer el sopar. Som-hi!
Speaker A
Ah espera't sí. Què? Que l'he fet jo. El què? El sopar. Tu, has fet el sopar?
Speaker A
No pot ser, no pot ser. Sí. No, perquè si som tan rics, hem de dir que l'ha fet una cuinera.
Speaker A
O el nostre assistent. No, home, no, que jo soc cuiner. I vull impressionar la meva sogra.
Speaker A
Ah... Tu sabies que soc cuiner, oi? Home, és el que més sabia de tu. Acabarem menjant pizza.
Speaker A
Ei... No, no menjarem pizza. Menjarem pizza. Aquesta nit, recorda, no tenim assistent. No tenim a... No. Jo no tinc seguretat social.
Speaker A
No, això tampoc ho tenim. Vinga, papa. Va, que ho faràs molt bé. Som-hi, eh? Ets un triomfador. Ets elegant. Eh? Vinga.
Speaker A
Vale. Espera, espera, espera. Ara m'he posat nerviós. Escolta, explica'm alguna cosa més, per si hi ha alguna cosa que m'ha fugit del cap.
Speaker A
Fes-me'n cinc cèntims. Sí, aviam. A veure. Ràpid. Tot això ho fem perquè l'Helena i jo ens volem casar.
Speaker A
Ai, que maco, que maco, que maco. El matrimoni és el més maco que hi ha.
Speaker A
El matrimoni és la principal causa del divorci. Ramon, el pare de l'Helena era un home molt ric.
Speaker A
Quan es va morir li va deixar una fortuna en herència. I ella és molt rica. Sí, molt rica.
Speaker A
Però a mi els diners em són igual. Ai, a mi no. Ja ho sé, ja ho sé. Però jo estimo l'Helena, sí?
Speaker A
L'estimació és molt maca, és que l'amor és el més maco. L'amor és com la grip, l'agafes al carrer i es cura el llit.
Speaker A
Ramon, concentra't. Hi ha un problema, aquesta nit. Sí? És el problema. El problema. La seva mare, la meva sogra, és molt refinada.
Speaker A
I prepara't, perquè és molt elitista. I si descobreix que jo soc fill de hippies, és capaç de boicotejar el casament.
Speaker A
Els teus pares eren hippies? Sí. Ai, que jo també era hippy, de jove. Ai, Déu meu. Ai...
Speaker A
Ai, que maco era, sortíem al carrer cada dia a protestar. "No, no nos moverán. No, no nos moverán." I venien els de la porra i ens movíem tots cap allà.
Speaker A
Ara no es pot ser hippy. Aquesta nit no es pot ser hippy. Perquè la seva mare detesta els hippies.
Speaker A
I a mi, Ramon, em fa molta por... no ser prou per la... la... la Lulu.
Speaker A
Jo no em trobo gaire bé. Ara no sé qui és, la Lulu. Sí que ho saps. La Lulu és la mare de l'Helena.
Speaker A
Que és la meva sogra. I és molt... De la zona alta. Deu ser una "pija".
Speaker A
Exacte, ja ho tens, Ramon. És això. Ay, que vengo del spa. Correcte. Ves a canviar-te, que ho farem molt bé.
Speaker A
Estic aquí. Et treus el Darth Vader i et poses el del veí. El "traje". Que et quedarà molt bé.
Speaker A
Som-hi, anem per feina. És que "m'apreta" una mica. Millor, que "apreti" una mica. Ara m'he engreixat.
Speaker A
Res. Estàs fantàstic. La setmana passada em vaig menjar un frankfurtberry... Un què? Burruburrub, burruburrub...
Speaker A
Un bratswurt. Un bratswurt. I no hi ha manera de treure'l. Va, vinga, pare. Mira, veus això? És la botifarra.
Speaker A
Estàs estupendo. Som-hi, papa. Anem per feina? Vinga, va, ets el meu papa, eh? Sí.
Speaker A
Tu ets el papa. I jo què? Pepa. Com que Pepa?! Papa i fill. Pipa. Popa.
Speaker A
Ramon, ei. Papa i fill. Sí, sí. De veritat, em fa molta il·lusió que tu aquesta nit, que jo sé que ets un gran actor, que tu aquesta nit facis del meu pare.
Speaker A
Molt bé. Ets el millor. Gràcies. Em fa una il·lusió... Sempre havia volgut tenir un fill i mira què m'ha tocat.
Speaker A
Ai... (sospira) Ei, però els teus pares de veritat on són? Jo no tinc mare. Sí?
Speaker A
El meu pare se'n va anar a conèixer món i després de viatjar molt es va quedar a viure a Austràlia, al desert.
Speaker A
Ah, deu viure amb una senyora que li fa de canguro. Ei, però tu l'anaves a veure sovint, no?
Speaker A
No, no. Ell em trucava a casa de tant en tant. Però ara ja només m'envia una postal pel meu aniversari.
Speaker A
L'he intentat localitzar, Ramon, però és que no... no l'he trobat. I per què no l'hi has dit a ella, que no l'has pogut localitzar?
Speaker A
Perquè quan li vaig dir a l'Helena que el meu pare viatjava molt, ella va donar per fet que era un home de negocis.
Speaker A
I per què no l'hi vas aclarir? Perquè en aquell moment ho vaig trobar així com graciós.
Speaker A
Mira, jo no sabia que això nostre aniria tan en sèrio. I per això em fa por no ser prou per la família i... Sí? M'ajudaràs, eh?
Speaker A
Confio en tu, papa. És el que més faré. T'ajudaré molt, però molt. Gràcies, ets el millor. Gràcies.
Speaker A
Mare de Déu. Però vaig moll, eh? Ei! Però no li pots dir que està de viatge?
Speaker A
Càgon tot, quantes preguntetes, eh? Ho volia fer, però no he trobat el moment. És que jo no sé com dir-li que tinc un pare que és hippy.
Speaker A
Ah... I a més, és que no sé on és. I no saps on és el papa? Podríem haver trucat a "Quién sabe dónde".
Speaker A
És igual, ara ja ho sé tot. Sí? Sí, perquè mira, això és com "La Dama y el vagabundo".
Speaker A
Ell és la dama rica i tu el "vagabundo". Com? Eh, eh, jo no soc cap "vagabundo", eh?
Speaker A
No, jo soc un xef magnífic, de veritat. Porto la cuina d'un restaurant molt important i, a més...
Speaker A
Estic treballant molt per aconseguir la meva primera estrella Michelin. Quina mania els hi ha agafat amb això dels michelins.
Speaker A
Tothom vol un Michelin i després es queixen. Escolta... On és ara? Ah, ja és a la presó.
Speaker A
Escolta, com es diu el restaurant aquest on treballes? Ee... Bocamoll. Eh? Bocamoll! Ara m'insultes? Acabo d'arribar.
Speaker A
No, no, tu no, no, el restaurant, es diu Bocamoll. Li has posat Bocamoll, al teu restaurant?
Speaker A
No, el restaurant no és meu. Ja m'agradaria, ja. De fet, no sé ni de qui és, perquè el van traspassar, uns socis capitalistes d'aquests, que no he vist mai.
Speaker A
Però, xst, Ramon, el restaurant és igual. El Bocamoll, el Bocamoll, posen uns noms als restaurants avui dia...
Speaker A
A sota de casa meva han obert un restaurant i li han posat L'Esbergínia Escalivada.
Speaker A
I el del costat es deia El Pebrot Vermell. Però escolta, el Bocamoll... De veritat que no et sona de res, el Bocamoll?
Speaker A
No. És a dos carrers d'aquí, és popular. És gastronomia mediterrània, fusió japonesa, és com una cosa...
Speaker A
Amb el Jap... Que hi ha "txutxi"? Ah! (timbre) Deu ser l'Helena. Ves a canviar-te, corre.
Speaker A
Espera, que contesto. Hola? Hola, amor. Sí, és aquí, puja, puja, fins ara. Càgon tot, que puntual. No ho és mai. Just avui, que necessito temps.
Speaker A
Ramon, ara sí, concentra't, abans d'anar cap... Deixa la pinta. Recorda-ho, eh? Et dius Marcel.
Speaker A
Fas negocis, vius a Austràlia, viatges molt, ets un triomfador... i acabes d'aterrar de Qatar.
Speaker A
Ai, que no m'enrecordo de res. Sí, sí que te'n recordes. Digue-m'ho tu, va, confia. Acabo d'aterrar de... de... Dakar.
Speaker A
No Qatar! Qatar! És igual, Dakar o Qatar, és allà mateix. Ai! Em pensava que era la sogra.
Speaker A
Ja va, ja va. (fluixet) Vale. (normal) Amor! Hola, carinyo. Muà. Amor! Muà. Ma mare no ha arribat? No, no ha arribat, no.
Speaker A
Sempre arriba una hora tard a tot arreu. Bueno, no et preocupis. Així el sopar serà més curt.
Speaker A
Mira, benvinguda a casa del teu sogre. Uau! Jo me la imaginava, no ho sé, com tota atapeïda, amb records dels viatges, no?
Speaker A
Sí, és que el meu pare és molt discret, ell. Bueno... I on és? S'està canviant.
Speaker A
Es vol posar com molt guapo per la teva mare. Ah, sí? Que guapo, no? Gràcies. Merci.
Speaker A
I on deixo això? Ah, sí, perdona. Deixa-ho a la cadira si vols. Merci. Ah, vale.
Speaker A
Ai... Oh uau! Ai t'agrada? Estàs guapíssima. Sí? Doncs me l'he fet jo, eh? Ja, és que a mi tot el que fas tu m'encanta. No, en sèrio.
Speaker A
És com que et veig i em desmaio. Que burro! Ai, tinc unes ganes de conèixer el teu pare...
Speaker A
Ai, us assembleu? No gaire. No-no... Jo he sortit més a la família de ma mare, saps?
Speaker A
Ah... I com pot ser que no tingueu cap foto junts o...? No t'ho he dit. Al meu pare no li agrada fer-se fotos.
Speaker A
Sempre, amb les fotos, una mica, com els flaixos... És increïble, però les fotos... Papa, com ho tens, això?
Speaker A
Ja hi he posat una cama. Doncs mira, carinyo, aprofito i li pregunto a la meva mare per on va.
Speaker A
És cap allà. El lavabo, per aquí? Cap allà? Amor, perdona, és la porta de la dreta.
Speaker A
Ai... Perdona, perdona. Un lapsus. Ja està, ja està. Ja està. Això em va una mica gros, em sobra. Que tens unes tisores?
Speaker A
No, no. Papa, posa-t'ho cap a dintre, va. Vinga, que l'Helena és al lavabo. Que m'apujo la cremallera.
Speaker A
T'ajudo. No em toquis. Ja està. Ah, no toco. Corre, que l'Helena és al lavabo. Fica-t'ho, corre.
Speaker A
Mare de Déu. Pots? La cremallera. Apuja-t'ho, corre. Se m'ha encallat, ara. Però, eh, estàs guapíssim, eh?
Speaker A
Això es diu Relámpago. M'encanta. Vale. Espera, mira que t'ajudo. Treu el bracet. Què ha passat? No va!
Speaker A
Treu el bracet. Ara. Ara sí. Estàs estupendo, eh? Gràcies. Millor, millor. Perquè t'he de dir una cosa, que m'he descuidat de dir-t'ho.
Speaker A
No és res, però t'ho he de dir per si de cas. Digues, digues. Què? Tinc narcolèpsia.
Speaker A
Narcolèpsia? És allò que adorms sense voler en qualsevol moment? Sí, sí, però gairebé mai, gairebé mai.
Speaker A
Abans sí, abans en tenia molta. Vaig anar a Lurdes i tot. Jo... em vaig adormir a la piscina.
Speaker A
Vale. Però ara estàs bé? Sí, ara estic bé. Ara només m'adormo si em diuen una paraula rara que no diu gaire ningú.
Speaker A
Quina paraula és? No te la puc dir perquè m'adormiria. Sí, però la pots lletrejar. No, no, no.
Speaker A
Digue'm la paraula i la tenim controlada per tota la nit. Comença per E, M, B... "Embolic".
Speaker A
No, no és "embolic". E, M, B, L... No, no és "embolicar". "Embolicar". E M B L... "Embòlia"?
Speaker A
No, no la diguis, perquè és que m'adormiré. És "embalsamar"? No, no, és "embalsamar", no.
Speaker A
Si acaba en -tic. Ah, en -tic? Sí. E, M, acaba en -tic. Ah "emblemàtic". Sí.
Speaker A
Aa... aa.. Aa... No, no, no. Càgon tot. Mira que m'ha dit que no la digui.
Speaker A
Ei, això és en sèrio? Ah... (fluixet) Xst, papa, desperta. (normal) Eo! Hola? (fluixet) Desperta, per favor. Xst, papa!
Speaker A
(cridant) Ramon! Bon dia, Catalunya. Són les vuit. Escolta'm, això és molt greu. No. Com que no? Però i si t'adorms al mig del sopar?
Speaker A
No, no, em dius el meu nom, Ramon, com ara, i em desperto de seguida.
Speaker A
Si em diuen la paraula, m'adormo, però si em diuen Ramon, em desperto. Ah, "Ramon" és la paraula? Sí, sí.
Speaker A
Si em diuen la paraula aquella, m'adormo. Però si em diuen "Ramon", pfiu! Ja. Però com t'ho fas per conduir?
Speaker A
Ai, no condueixo mai, mai. Jo sempre vaig en transport públic. Ja. A l'autobús no t'adorms?
Speaker A
No, perquè vaig dret i "apretat" així. I si és un viatge molt llarg? Arribo tard, segur.
Speaker A
I si és amb la Renfe, encara més. Perquè, esclar, no t'avisen. Una vegada volia anar a Guadalajara, no em van dir res, i vaig sortir a Badajoz.
Speaker A
És que, mira, amb això de la narcolèpsia, m'han passat unes desgràcies tan grosses a la vida...
Speaker A
Una vegada, una vegada... Jo tenia una nòvia guapíssima. Es deia Maria Lluïsa. Maria Lluïsa. Era guapí...
Speaker A
Era dolça com la mel als llavis. I el dia que vam quedar per anar a demanar la seva mà als seus pares, perquè abans per casar-te havies de demanar la mà.
Speaker A
Anaves allà, hi havia un senyor gros i deia: "¿Pero qué quieres?" I tu deies: "Vengo a buscar la mano de su hija." I ell deia: "¿Y lo demás?" "Lo demás, ya vendré otro día." Vam quedar per anar a Cadaqués, perquè estiuejaven a Cadaqués.
Speaker A
Eren molt rics, eh? Parlaven castellà i tot. Doncs aquell dia vaig agafar el tren per anar a Cadaqués, em vaig adormir entre la narcolèpsia i el tracatrà del tren, vam anar tirant, vaig passar de Llançà, vaig passar Portbou adormit,
Speaker A
vam passar la frontera, la Jonquera, Le Bolou, Le Perthus, i vaig anar a parar...
Speaker A
vaig anar a parar a Cèrbere de la Marenda. A Cèrbere de la Marenda, allà a França.
Speaker A
No hi havia tren per tornar, vaig haver de passar la nit allà. Mare de Déu. Em van dir: "Que voulez-vous per 'souper'?" Vaig dir "una tortillé". Em diu: "Ne comprends pas".
Speaker A
Doncs sense pa. Ai, Déu meu. Aquell dia vaig perdre la Maria Lluïsa per sempre.
Speaker A
Per sempre. Va ser el pitjor dia de la meva vida. Perquè ella no va voler saber mai res de mi.
Speaker A
Ai, Ramon, ei, no sabia que acabava tan malament, la història. I m'encantaria seguir escoltant...
Speaker A
Ara, quan agafo el tren, no m'assec ni al vàter. No, clar, clar que no.
Speaker A
Vaig dret i penso "ja ho faré a casa". Però, ei, estàs molt guapo. Vale. Sí.
Speaker A
Ara només falta que et posis l'americana abans que surti l'Helena. Però això em va gros. Em fa culera. No, no, et queda fantàstic. Res!
Speaker A
Eh, mai havia vist un cul tan maco com el teu. Doncs mira que si el veiessis sense pantalons...
Speaker A
Ai ai ai ai... Espera espera espera. Com se diu la teva nòvia? Helena. Helena. Ai, posa-hi la "hache". Vinga, va, tira, tira.
Speaker A
Ai, perdona, carinyo. Una cosa de la feina, que... El teu pare? S'ha tornat a canviar.
Speaker A
És molt presumit, ell. Oh, caram. Uau. Uau, amor. Això no és un Mondrian? Sí. Uau, que bé. Que guai, carinyo.
Speaker A
És que al meu pare li encanta l'art contemporani. Però no és autèntic, no? Eh?
Speaker A
No és autèntic. No, això no. No. Això no. No és autèntic, això. No ho sé, carinyo.
Speaker A
El teu pare és tan ric que potser... Carinyo, crec que t'has fet una idea equivocada del meu pare.
Speaker A
Sí. No és tan ric, saps? Ah, sí? No, perdona, ei, és ric, eh? O sigui, ho és un rato, però no tant.
Speaker A
O sigui, és ric, no tant. Què fas? No ho sé. Perdona, eh? Papa, surts ja o què?
Speaker A
M'ha caigut un botó. Carinyo, estàs molt nerviós. No passa res. Estic estupendo. Fa molta calor, avui, o soc jo? No, està tot bé.
Speaker A
Ara sortirà el teu pare, vindrà la meva mare i ja està. Segur? Sort que ets aquí. Sortirà el meu pare. Te'l presentaré a tu.
Speaker A
T'encantarà, per favor, t'encantarà, per favor. I després... Callo ja. Vale. Mira el botó! Ai-ai-ai!
Speaker A
Perdona perdona carinyo perdona. Ho sento. Però quin tio. Però mira que no saber on tens el cosidor, a casa teva.
Speaker A
Sí, no ho sé. Deixa estar això. Mira qui ha vingut a veure't. Ai, ai, perdó. Hola.
Speaker A
Hola. Ai, hola. Oh... Tu deus ser... Jo soc l'Helena, encantada. Hele... Helena. Ai, que bé que sona quan ho dius. Sí.
Speaker A
Digue-ho, digue-ho tu. Helena. Helena. Ell no ho sap dir. Ah, no? No. Ja ho veuràs, digue-l'hi.
Speaker A
Ara? Sí. Helena. Veus? No hi posa la "hache". Vale, papa. La hac és muda.
Speaker A
És igual que sigui muda, però hi ha de ser, pobreta. Tens tota la raó, però mira qui ha vingut a veure't avui.
Speaker A
Hola. Oh... Helena. Jo soc en Ramon. Ramon? Marçal. Ramon Marçal. Però no es diu Marcel? Sí, que em dic Marcel.
Speaker A
Em dic Marcel, ho acabo de dir. Que no hi sents? Sí, sí, perdona. Marcel. En Marçal és ell.
Speaker A
El Marçal soc jo, pare, sí. Sí. Sí. Doncs encantada. Encantada. Soc e... en... en Marcel.
Speaker A
Papa, papa, papa. Sembles l'avi. T'enrecordes, quan es feia gran, que es feia un embolic amb els noms?
Speaker A
Ara semblava l'avi Marcel. Marçal! Marçal. Marçal, Marçal, Marçal. Marçal. És que és una mica... Marçal.
Speaker A
És una tradició familiar. Una es diu Marçal, l'altre es diu Marcel. Una es diu Marçal, l'altre es diu Marcel.
Speaker A
Fins a arribar a Jaume I el Conqueridor. Es deia Marcelino. Carinyo, el meu pare... Ja veuràs que és molt de la broma, ell.
Speaker A
Sí. (inaudible) (fluixet) Jo faig el que puc. Doncs mira. Com deia el meu avi, el Marcelino aquell...
Speaker A
Ee... Enchanté mademoiselle. Oh... D'on era, el teu avi? De Balaguer. Ah, de Balaguer. Sí, de Balaguer, sí.
Speaker A
És una ciutat molt maca, Balaguer. Ah, sí? Sí, té una muralla, té un castell, té el Sant Crist de Balaguer.
Speaker A
No hi has estat mai, a Balaguer? Mira, ara que ho dius, tinc una foto de petita a sota d'una estàtua...
Speaker A
I jo crec que allò era el Sant Crist de Balaguer. No, el Sant Crist no. Era l'estàtua d'en Jaume d'Urgell el Dissortat.
Speaker A
Que està allà així. Suposo, sí, sí. ¿No la vas pas confondre amb l'estàtua d'en Gaspar de Portolà, que està així?
Speaker A
Ai, ara no ho sé. Tots dos tenen estàtua a Balaguer. Tots dos. Sí, sí, sí. Però, mira...
Speaker A
En Jaume d'Urgell el Dissortat, aquest sí que era de Balaguer. Però en Gaspar de Portolà no.
Speaker A
Aquest era d'Os de Balaguer. No? Mira. Ah, d'Alòs de Balaguer? No, d'Alòs no. D'Os, d'Os... Ai, no sap res, aquesta, eh? És que...
Speaker A
D'Os... Mira, allà hi ha dos pobles. (rient) Però... Mira, hi ha... hi ha... Os de Balaguer.
Speaker A
I aquí hi ha Alòs de Balaguer. Estan junts, però no es poden veure. Os de Balaguer, Alòs de Balaguer, Balaguer... (inintel·ligible) Però allà també hi ha Balaguer. Oh...
Speaker A
I mira tu, per anar d'Os de Balaguer a Alòs de Balaguer, has de passar per Balaguer.
Speaker A
Sí. Xup-xup-xup. És el Triángulo de Balaguer. Ui, la gent quan hi va, es fa un "lio". Mare de Déu.
Speaker A
Els de l'Imserso... queden marejats. ¿"Dónde estamos?" "En Os de Balaguer." "No, en Balaguer." Oh, un "lio". La iaia, pobreta, hi va anar, a Os de Balaguer.
Speaker A
Perquè em diu, dic: "¿Dónde estoy?" "En Balaguer." I la iaia no volia anar a Balaguer. Volia anar a Os de Balaguer.
Speaker A
Perquè hi havia l'Os de Balaguer, l'Os, i Alòs. Os de Balaguer, i... Perquè la iaia volia fer caldo. Però això és igual.
Speaker A
I llavors van dir: "Pues ahora tiene que ir a Balaguer." Es va enfadar. Va venir el mosso d'esquadra i va dir: "¿Qué le pasa a usted?" Diu: "Que no quiero ir a Balaguer. Quiero ir..." "Pues no puede ir."
Speaker A
"Per anar a Alòs ha de passar per Balaguer." I la iaia va dir "no quiero". I el mosso la va agafar.
Speaker A
Diu "me la llevo". "¿Dónde?" "A la policía." Perquè no volia anar a Balaguer, perquè a Balaguer hi tenia una cunyada que era perruquera.
Speaker A
Un dia li va fer la permanent i l'hi va cremar, i ara a la iaia li diuen La Quemá.
Speaker A
Però bueno, això és igual. És igual. Ai, que em segueixes? (inaudible) És que si he de tornar a començar... No, no, no!
Speaker A
No no. No no pare. Doncs allò és Os de Balaguer, Alòs de Balaguer, Balaguer.
Speaker A
Os, Balaguer. El Triángulo de Balaguer. I totes tres, a la comarca de la Noguera.
Speaker A
Ostres! Doncs quina sort, tenir els avis de Balaguer. No, els avis no. Els avis no. L'avi patern.
Speaker A
L'avi matern era de Lloret. Ah, a Lloret de Mar? A la Selva, aquí sí que hi he estat.
Speaker A
No, a la Selva, no. A Lloret de Vistalegre. A sa comarca de sa Plana, a l'illa... Mallorca.
Speaker A
Per això parlo mallorquí. Escolta, pare, no m'espantis més l'Helena, pobreta. Ah, idò, idò, idò, no la vull pas espantar, jo, pobreta.
Speaker A
I tant que no, si ens hem de veure molt. Ui, que ens hem de tractar molt, a partir d'ara.
Speaker A
Molt, molt, tampoc. Tu no pares mai per Barcelona, no? Ja. Ara vull fer un canvi d'aires.
Speaker A
Pare, aquesta nit no hem vingut a parlar tant de la teva vida. Home, carinyo, una mica sí. Una miqueta.
Speaker A
Però deixa que descansi, pobret. Vine, pare, va, descansa una mica. Ai, sí, Marcel, que jo vull que m'expliquis moltes coses, eh?
Speaker A
Que ha de ser apassionant, això de viatjar tot el dia amunt i avall. Has estat als cinc continents?
Speaker A
Em falta l'Antàrtida. Ostres. Ai, doncs deus haver visitat els llocs del planeta més... Ai, no ho sé, més... Més emblemàtics, no?
Speaker A
Hòstia. Oh, i tant, sí, carinyo. El meu pare ha viatjat molt, sí, ha viatjat més que el... Ramon! Llull.
Speaker A
Bon dia, Catalunya. Són les vuit. Està... està bé? Qui? El pare? Sí, està bé? El pare? Sí, està fantàstic.
Speaker A
Eh, papa, que estàs fantàstic? Li deia a l'Helena que tu has viatjat molt. Has viatjat més que el Ramon Llull, que va ser un gran viatger.
Speaker A
Jo he viatjat més que el de l'ull aquest. La setmana passada era a Salàs de Pallars.
Speaker A
No vens de Qatar? Sí, sí que vens de Qatar, pare. Salàs dels Pallars va ser l'any passat.
Speaker A
Ah, l'any passat. Mare de Déu, com passa el temps. L'any passat era a Salàs de Pallars i aquesta setmana dic: "Va, ves a Qatar, que veuràs la fira dels pessebres." Ai, doncs potser hauríem d'haver deixat el sopar per un altre dia.
Speaker A
Doncs mira, ara que ho dius, potser sí. No podem. Demà a les deu del matí hem de marxar. Això és caríssim.
Speaker A
El... què? Què, és caríssim? Eh? No ho sé, carinyo, que diu que això és caríssim.
Speaker A
Com que què és caríssim? Què és caríssim? Clar, el menjar, la cuina. Ja saps que per mi ha de ser sempre de primera. Sí o no, pare? Tu...?
Speaker A
Ah, no, eres tu que volies parlar. Ah, sí. Escolta, a veure. Explica'm coses. Vine, vine, seu aquí.
Speaker A
Seu aquí. Això és una cadira. Sí. Mira que bufona, mira. Ah, molt bé. Ai, quants fils "sueltos". Sí.
Speaker A
A veure, explica'm coses. Com us vau conèixer? Ah, no t'ho ha explicat. Molt per sobre.
Speaker A
Bueno, és que m'ho explica a mitges i jo quedo a les capses. Doncs jo tenia un nòvio, el Nacho.
Speaker A
Ai, ja sabem qui és, ja. Sí? El de la "cloaca", sí. S'ha confós. I ens havíem de casar.
Speaker A
Sí, però la Lulu, la seva mare, em va contractar a mi perquè li fes el comiat de soltera.
Speaker A
Què dius? La mare et va contractar tu per fer allò que fan a les solteres?
Speaker A
Allò de l'"estripititis"? L'"estipiti". "Estipis", "estipiti". Sí, home, allò que es posen nata a la tita.
Speaker A
Papa, que jo soc cuiner. Soc cuiner, no? Ja ho saps. Sí. I què? Feies l'"estripitis" vestit de cuiner?
Speaker A
No no no no. La meva mare em va voler organitzar un comiat de soltera especial i em va regalar un curset de cuina amb les meves amigues amb el xef del meu restaurant preferit.
Speaker A
La teva mare et va regalar un curset de cuina? Sí, sí, sí. Ai, que deu ser antiquada.
Speaker A
No, no, no. Pare, que t'estàs confonent. Això es porta molt. Tu contractes un xef i t'ensenya a preparar plats.
Speaker A
Sí, sí, mentre vas cuinant, vas bevent un bon vi... I quan acabes el taller, tu et menges el que has cuinat.
Speaker A
I tu te li vas menjar el fricandó. Més o menys. Més o menys. I naturalment el Nacho i jo ho vam deixar, clar.
Speaker A
Ara la teva mare està enfadada amb tu... amb ell, perquè li va prendre la nòvia al Nacho.
Speaker A
No, no, no, està enfadada, perquè ho va organitzar ella i li va sortir malament la jugada.
Speaker A
Ai carai sí clar. Home, amb la il·lusió que ho devia preparar, perquè, esclar, quina decepció, no?
Speaker A
Ai, mira. Ja tinc ganes de conèixer aquesta pobra dona. Sí, doncs és molt guapa, eh? Sí?
Speaker A
I "quisquillosa". Estilosa. A veure si sortiré enamorat, jo, d'aquí. A veure si acabem fent un casament doble, amb el Nacho de padrí.
Speaker A
No, no, no, no. Potser no cal, no, pare, el Nacho? Seria un padrí una mica estrany.
Speaker A
No, però, avui dia, als casaments fan coses tan estranyes... Una vegada vaig fer de padrí de bodes d'un casament d'un amic meu i vaig anar allà a la cerimònia acompanyat de la Yoko Ono.
Speaker A
Mira, la gent, quan ens va veure entrar amb la Yoko Ono al meu braç, tothom va quedar parat, parat, parat.
Speaker A
Amb la Yoko Ono? La Yoko Ono. Bueno, nosaltres li dèiem Yoko. Uau. I com la vas conèixer?
Speaker A
Ah, mira, els meus pares, els meus pares se la van trobar pel carrer, es van pensar que em faria molta il·lusió, perquè jo era molt hippy, me la van pujar a casa i mira, sí, sí, ens van fer amics i tot.
Speaker A
Sí. Home, jo anava a tot arreu acompanyat de la Yoko. Però això és molt fort, no?
Speaker A
Home, jo... jo l'hi explicava tot, a la Yoko. I ella què et deia? No ho sé, perquè no l'entenia.
Speaker A
I ves a saber si ella m'entenia a mi. Però era preciosa. Era preciosa. I peluda, Mare de Déu, que era peluda.
Speaker A
L'acariciaves i tot era pèl. Pare. Hi ha detalls que potser no calen. És que era una gossa... Ara t'has passat!
Speaker A
Home, ja sé que la culpen de la separació dels Beatles, però dir que és una gossa, això és massa.
Speaker A
Això és una "red flag" com una casa, eh, Marcel? No, no sé... no sé... Què m'ha dit, ara?
Speaker A
(fluixet) Una "red flag". És una targeta vermella. Però per què? Però si era un gos petaner, pequinès i pelut.
Speaker A
Yoko Ono era una gossa? Sí. Era una gossa que és un animal. Pequinès petaner i pelut.
Speaker A
Li vas posar Yoko Ono a una gossa? No, home, no, jo no, la meva promesa, la Maria Lluïsa.
Speaker A
Perquè ella admirava molt la Yoko Ono. Home, deia que la Yoko Ono era una gran artista.
Speaker A
I que gràcies a la Yoko Ono en John Lennon va escriure les millors cançons.
Speaker A
I que amb la Yoko, en John Lennon es va fer un gran activista de la pau.
Speaker A
-(mòbil) -Ai perdoneu. No, la meva mare, que em dirà que s'ha perdut. Cap problema. Pare, m'acompanyes a la cuina?
Speaker A
Vale. Gràcies. Ara vaig a la cuina. (riu) La cuina? Sí. No... Mira, saps què passa? És que acabo de venir d'Austràlia.
Speaker A
I allà tot està de cap per avall. Ah... De vegades entro aquí al pis així.
Speaker A
Vine, pare, vine. No passa res. Nacho, per favor, no em truquis més, que no te'l puc agafar.
Speaker A
Ja t'he dit que l'hi diré, però no sé com fer-ho, Nacho. És que... És que no li vull fer mal, i crec que s'ho agafarà fatal, però avui l'hi dic, t'ho prometo.
Speaker A
¿Vale? Vinga, un petó. Adeu. Tot bé, carinyo? Sí. Sí, la meva mare, que em diu que trigarà, que s'està arreglant.
Speaker A
Qui deu ser? (timbre) Ai, no ho sé. Hola? Lulu? Sí, és aquí, puja, puja.
Speaker A
Fins ara. Adeu. Uau, la... la meva mare. Sí, però no m'has dit que s'estava acabant d'arreglar?
Speaker A
Sí, no ho sé, doncs deu ser a baix i m'ha volgut fer una broma, suposo.
Speaker A
La teva mare fa bromes? Aa... Sí. Des de quan? No ho sé. Des de sempre, carinyo.
Speaker A
Estàs bé? El teu pare, que surti, no?, potser. Sí. Pare, corre! La Lulu està pujant. Som-hi!
Speaker A
No trobo la porta. Vine, corre. Centra't. ¿Vale? La Lulu està pujant ara mateix. Sí? Vale, sí. Qui és, la Lulu?
Speaker A
La meva mare. Ah, sí. És la mare de l'Helena, i recorda que és molt sofisticada i molt...
Speaker A
És molt, molt... "Quisquillosa". Sí. Molt què? Estilosa. Sí, jo també soc molt "estilinosa". Estilós, pare, tu ets estilós. Estilna... estilàs.
Speaker A
-Va, doncs, Marçal, sogre... -(timbre: truquen insistentment) -Us presento la meva... mare. -(timbre: continua sonant) Mama! Ai, que ja patia. Tu, que sempre ets tan puntual.
Speaker A
Els dissabtes al vespre no hi ha manera de trobar taxi. Com pot ser? Lulu... Benvinguda.
Speaker A
Hola. Vostè? Vagi al tanto amb aquesta peça, que és molt cara. Sí que és "pija". No porta uniforme.
Speaker A
No, mama, és que és el pare del Marçal. Vostè és el pare...? He pensat que era el majordom.
Speaker A
Bonsoir madame. Bonsoir monsieur. Bonsoir madame. Bonsoir monsieur. Je suis enchanté. Le plaisir est pour moi. Je suis désolée, je l'ai confondu.
Speaker A
"Je també mangé fondue." Vous parlez français? Super! Sí, clar, parles francès, com que viatges tant...
Speaker A
Sí, exacte. Sí. Je parle français. "Et quand je aller a la France, je mengé baguéte." "Et croissanétte també." "I una... una fois que j'allé, j'avais molt de la gané, je m'ai mangé la manille de la floréte." Lulu, el meu pare és molt de la broma, ja ho veuràs.
Speaker A
Lulu. Ramon Marcel. Aa... Ramon Marcel. Perquè soc en Marcel, tothom em diu Marcel. "Ramon" només el faig servir per anar a comprar coses de rics: carrosses i corones.
Speaker A
Si que és de la broma. Sí. Vostè... No, de vostè no, de tu. Marcel, al teu servei.
Speaker A
Marcel? Marçal? Sí Marçal Marcel. Marçal Marcel Marcel Marçal. No, ja l'hi he dit, eh? Què, li has dit?
Speaker A
Que és una complicació. No l'hi vas posar tu, el nom? Jo? Sí, sí. Jo. Sí, allà a la pica, sí. Ja me'n recordo. Sí.
Speaker A
Vaig agafar el cap i vinga, cap aquí, aigua. Sí. Sí, és que és un nom que ens ve de la tradició familiar.
Speaker A
Perquè un es diu Marçal i l'altre Marcel, i mira tu, aquell Marçal, l'altre Marcel, l'altre...
Speaker A
Això ja ens ve de Jaume I el Conqueridor. Jaume I el Conqueridor? Sí. Perquè va ser el padrí del primer Marçal que hi va haver.
Speaker A
Però en Marçal era un home que no es rentava gaire. I anava ple de polls, saps? I...
Speaker A
I el rei va dir: "Doncs ara tu et diràs... Marçal Guifre el Pollós." No m'ho havies dit, això.
Speaker A
No, és que això el Marçal no m'ho havia explicat mai. És que, Lulu, és una llegenda familiar, saps?
Speaker A
Escolta, fa molta calor, no, avui? Ens coneixem del polo? Del "polo" nord o del "polo" sud?
Speaker A
És que em sones. Del tenis... No. Del golf... Golf? No hi vaig, és ple de forats.
Speaker A
Em recordes molt algú i no sé qui. Helena, no et recorda molt algú? Ai, no.
Speaker A
No? A mi sí. A mi em recorda... el George Clooney. Devia ser abans de prendre cafè.
Speaker A
Em sona la veu. Ah, la veu, sí, perquè faig doblatges de pel·lícules. Sí, Sí. El Mr. Bean.
Speaker A
L'Escurçó Negre. Tot allò. Sí, aquell soc jo. No... no fas negocis? Sí, pare, home, tu ets un home de negocis.
Speaker A
A part del doblatge, tu ets negocis. Sí, el doblatge el faig per heavy. Hobby. "Hobby. Hooby. Per hoobyn." Però el que més faig són negocis, cada dia, cada dia.
Speaker A
Em llevo i dic "on és, el negoci?, on és, el negoci?" I quedo cansat i, bueno. Ara mateix acabo d'aterrar d'allà, de... dallò.
Speaker A
De Dakar. Dakar. Dakar? Al Senegal? Dakar? No. No, Lulu, perdona, és Qatar. És que, pobret, té un jet-lag, avui, de tant viatjar...
Speaker A
És igual, Dakar o Qatar, és igual. Va, va, fem-nos una abraçada, dona. Una abraçada? Ui! Quines confiances.
Speaker A
Si som de família. Ara per ara no som res. (fluixet) Sí, que és "quisquillosa".
Speaker A
Què ha dit? Que ets molt estilosa. Gràcies. M'he posat aquest vestit de còctel perquè l'Helena m'ha dit que era un sopar informal, i tu vas tan...
Speaker A
On t'has comprat això? Me l'he fet jo. Sí, perquè és molt "hacendosa". Gràcies. Ja veuràs quan el tingui acabat.
Speaker A
Ara diu que és... dissenyadora. Sí, soc dissenyadora i més coses, eh, mama? Sempre em sorprèn amb una feina nova.
Speaker A
Ha canviat tantes vegades de vocació que podríem dir que té una nova equivocació. (fluixet) Vine. Digue-li... digue-li que va molt guapa.
Speaker A
No ho sabré dir. Sí, sí que en saps, papa, tu pots. No empenyis. Ja està. No empenyo.
Speaker A
(normal) Hola. Vas molt guapa. I molt elegant. I es nota molt que ets estilosa.
Speaker A
Gràcies. I tu tens un pis molt bonic. Gràcies. I en un dels carrers de Barcelona més... emblemàtics.
Speaker A
Ai... em-e... Ara... Aa... En aquest carrer hi vivia aquell novel·lista tan famós... En aquest carrer? Com es deia?
Speaker A
No sé qui vols dir. Potser que fos el ¡Ramon! Llull. Bon dia, Catalunya. Són les vuit.
Speaker A
Però, carinyo, què t'ha agafat, amb el Ramon Llull? No ho sé, el tinc molt al cap.
Speaker A
"El llibre de les bèsties" em va agradar molt. Me'l vas regalar tu. Mama, és que és un dels llibres més emblemàtics.
Speaker A
Però jo no volia dir Llull. Aa... Tu volies dir ¡Ramon! Llull. Bon dia, Catalunya.
Speaker A
Ja deuen ser les nou. Ostres, Lulu, perdó, però jo ara tampoc sé de qui parles.
Speaker A
Ens el vam trobar al Palau Robert en aquella exposició de fotografies que es deia Els 50 llocs de Catalunya més emblemàtics.
Speaker A
Emblemàtics? Ens el vam trobar al Palau Robert. No em surt el nom. Era com baixet.
Speaker A
Ai, perdó, pot ser que fos el ¡Ramon! Berenguer? Bon dia, Catalunya. Ai, quin dia que porto.
Speaker A
Però aquest era un rei, carinyo, un dels reis més emblemàtics. Aa... Ah... Perdó. És que el tinc a la punta de la llengua, però això m'emociono.
Speaker A
Lulu, perdona, dieu que us el vau trobar al Palau ¡Ramon!? Al Palau Robert. Palau Robert, sí.
Speaker A
Vull un paracetamol. Marcel, tu saps qui vull dir? Jo ara mateix no sé ni de què parleu.
Speaker A
Ja em sortirà. I entre tots no en fem un, eh? L'exposició era una meravella i al final podies votar quin era per tu el lloc de Catalunya més emblemàtic.
Speaker A
El Pedraforca! Gràcies, noi. Perdona Lulu m'emociono perquè per mi el Pedraforca és el lloc més bonic de Catalunya.
Speaker A
Jo Montserrat. ** I tu, Marcel? Balaguer? Papa. Ei. Estàs bé? Sí. Estic una mica marejat.
Speaker A
Perquè, esclar, anem d'un cantó a l'altre i jo... Veig que t'agrada Mondrian. Qui? Mondrian.
Speaker A
Ah, el quadro. Ah, sí, molt, molt. M'agrada molt. No m'enrecordava que tenia aquest quadro al pis de Barcelona.
Speaker A
Però m'agrada tenir-lo aquí i que la gent el vegi. Home, ni que fos un Mondrian autèntic.
Speaker A
I tant, que si és autèntic. Va, home, va, com vols que sigui autèntic? Home, que ens va costar molts diners.
Speaker A
No, pare, t'estàs confonent amb un altre quadre. Aquest no, aquest val una fortuna. Nosaltres no som tan rics.
Speaker A
Fa un parell anys en van subhastar un per 51 milions. Tu te'n recordes, d'aquell, mama? 51 mi...? Oh...
Speaker A
Vine vine pare. Mareja això eh? Vine seu descansa. Perquè el tenen de cap per avall?
Speaker A
És que té un jet-lag, mama, que... Sí, pobret. Vine, seu, pare. Disculpeu-lo, eh? I si li portes un got d'aigua?
Speaker A
I a mi, que em teniu aquí sense oferir-me ni una beguda. Tens tota la raó, Lulu. Perdona, ara mateix.
Speaker A
Encara no li he dit què vull. Bueno, què vols, mama? Una copa de vi blanc.
Speaker A
Sec, si us plau. Molt bé. I tu, Marcel? Una graciosa. Marcel. Mmh? Et trobes millor?
Speaker A
Molt millor, molt. D'allà fins aquí he millorat molt, jo, ara. Eh que sembla autèntic? Doncs no ho és.
Speaker A
Els pinta un amic meu que viu a Cadaqués. És que li agrada molt aquest pintor i els pinta i els té allà, a Cadaqués.
Speaker A
Si no et sap greu, preferiria parlar d'una altra cosa. És que... no m'agrada. Què dius? No t'agrada? A Cadaqués tothom en té un al menjador.
Speaker A
El que no m'agrada és el poble que has dit. Cadaqués? Però si és preciós.
Speaker A
Ja sé que és molt bonic, però no m'agrada. Però per què? Perquè... hi vaig tenir un disgust i no m'agrada recordar-ho.
Speaker A
Mira quina casualitat. Jo també hi vaig tenir un disgust molt gros, a Cadaqués. Marcel, és un poble preciós, però no el vull ni sentir anomenar.
Speaker A
És igual, no et preocupis. Saps què farem? Hi anirem tots d'excursió en família, ens menjarem un arròs caldós i vinga, va, fora mals pensaments.
Speaker A
Fa més de 40 anys que no hi vaig i no crec que em faci canviar de pensament un arròs caldós.
Speaker A
Oi... Però ja saps què diuen allà. Es vent es canvia com es pensament de sa gent.
Speaker A
On ho diuen això? A un poble. Ah... A quin poble? A Cada... En un pueblo del Alto Ampurdán...
Speaker A
de cuyo nombre que sí puedo acordarme, pero... que ahora no puedo "anomenar". I per què no el "puedes" anomenar?
Speaker A
Porque la tuya madre no quiere. Ah, no? Sí, és aquell poble que hi havia aquell senyor dels bigotis, fiu-fiu, aquell que deia: la xica, pica, pallarica, calatica calapicapica.
Speaker A
Cadaqués. (riu) Ai! No, no. A la mama no li parlis de Cadaqués, que no ho suporta.
Speaker A
Si és un poble preciós, Cadaqués. Jo ho ha hagut de dir. Hi tenia un nòvio que la va plantar i no va tornar al poble mai més.
Speaker A
Què dius? El nòvio et va plantar a l'altar? A mi no em va plantar a l'altar.
Speaker A
No li va arribar ni a demanar que es casessin. A mi sí que m'ho va demanar i li vaig dir que sí.
Speaker A
Però abans, tu te'n deus enrecordar, s'havia de demanar permís als pares de la núvia i...
Speaker A
I el dia que havien quedat amb els meus avis per demanar-li matrimoni, ell no va aparèixer.
Speaker A
I no es van tornar a veure mai més perquè no va voler tornar al poble mai més.
Speaker A
Ell sí que hi va tornar. A buscar-te? A justificar-se, es veu que anava pel poble cridant: "Maria Lluïsa! Perdona!" Ah! Maria Lluïsa? Pare, estàs bé?
Speaker A
Es diu Maria Lluïsa? Sí. Es diu Maria Lluïsa. Lulu és el seu diminutiu. Mare... Oh...
Speaker A
Perdona, Lulu. Papa, vine. Ai-ai-ai. Vigila, seu. Has de deixar de viatjar, eh? Jo ho trobo tendre, això, mama. Tendre?
Speaker A
Anava cridant i explicant mentides. Quines mentides? Que va agafar el tren per venir-me a veure i va baixar on no tocava.
Speaker A
I on va baixar? A Cervera. A Cervera de la Segarra? A Cervera de la Segarra no.
Speaker A
A Cervera de la Marenda. Cerbère, al Rosselló. A la Catalunya Nord, a França. Sí, sí. Molt fort.
Speaker A
Explicava que va tenir un contratemps i que en lloc de baixar del tren a Portbou i venir fins a Cadaqués va tenir un atac de son.
Speaker A
Es va despertar a Cerbère i va haver de passar la nit a França. Perdona, Lulu. Has dit un atac de son?
Speaker A
Anava dient que tenia narcolèpsia i que per això es va adormir. T'ho pots creure? No!
Speaker A
O sí. O no! Sí, sí, sí, pobra mama, eh? Però quina excusa més barata.
Speaker A
És tan forta que sembla veritat. Però potser sí que és veritat, que es va adormir, pobret.
Speaker A
Però com vols que sigui veritat? No, jo no ho sé, però dic que potser és veritat que tenia la narco...
Speaker A
Lulu, perdona, com es deia aquest noi? No el vull ni sentir anomenar. Ramon. M'ha passat per l'altre forat.
Speaker A
Doncs mira, es deia Ramon com tu, però no era nom compost. Era Ramon a seques. No cal que ho diguis tants cops.
Speaker A
Ai, mama, prou, supera-ho. Ramon. Perdoneu! Però a vosaltres aquesta història no us va ni us ve.
Speaker A
Ni ens va ni ens ve, digue-ho. Si em disculpeu, on és la "toilette"? A l'eixida.
Speaker A
Gràcies. A Déu siguin dades. (vidres: trencadissa) Marcel, de veritat, perdona. Tu no pateixis, que això de la mama no és culpa teva.
Speaker A
Una mica potser sí. No, no. És que tu no sabies que no se li pot parlar de Cadaqués.
Speaker A
Ei, escolteu, i si deixem estar aquest sopar per més endavant? No, carinyo, però el teu pare és a Barcelona.
Speaker A
Però veig la teva mare molt afectada i a mi em sap molt de greu.
Speaker A
Per què no vas a veure com està, pobreta? Sí, sí. Perdoneu, de veritat, que... Gràcies, eh, amor. No, tranqui.
Speaker A
I no hi ha pressa, eh? Tranquil·lament. Gràcies. Houston, tenemos un problema. Tenemos un problema, no, Ramon. Jo tinc un "problemón", ara.
Speaker A
No, tu no, jo tinc un problema. Tu quin problema tens? La Lulu. No, la Lulu és el meu problema.
Speaker A
No, no, no, la Lulu és el meu problema, perquè la Lulu és la meva Maria Lluïsa.
Speaker A
És el meu problema perquè és la teva Maria Lluïsa. I ara què fem? Com pot ser que no l'hagis reconegut?
Speaker A
Sí que m'ha semblat que la coneixia, però han passat 40 anys. Però com pot ser que ella tampoc t'hagi reconegut? No ho entenc.
Speaker A
Tant heu canviat? Jo sí. Era igual que el Che Guevara. Fèiem la "revolución", nosaltres. Érem hippies.
Speaker A
Com? La Lulu? La Lulu era hippy? La Lulu era més hippy que la "Xanin Xomplin".
Speaker A
La Janis Joplin! Ja, ja... Ramon, Lulu, el nom, Lulu. Quantes Lulus coneixies tu abans?
Speaker A
És que no es deia Lulu, es deia Maria Lluïsa. Jo li deia "Lluïseta, Lluïseta". Ai, Déu meu.
Speaker A
Escolta, jo avui ho tenia tot planificadíssim. I s'està convertint en... en el pitjor dia de la meva vida.
Speaker A
Jo ja tenia un dia pitjor de la meva vida. Ara en tindré dos, jo.
Speaker A
Sí. Ja està, xu!, solució: hem de cancel·lar el sopar. o, no, el cancel·lem, és el millor. Espera, espera.
Speaker A
Ramon. Un moment, home, m'estan parlant. Què vols? Què vols? Eh? Qui? Vale. Ja ho he entès. Vale. Ja està, ja està, ja ho tinc, ja ho tinc.
Speaker A
Marçal, et contracto. Què? Et contracto. Però si t'he contractat jo. És igual, jo et recontracontracto. Em recontracontractes? Per fer què?
Speaker A
Home, perquè m'ajudis a recuperar la Maria Lluïsa. És ella, és la Lluïseta. Lluïseta! Ramon. Eh-eh-eh!
Speaker A
No cridis, que et sentirà. És igual, és el que vull. Que em senti. Que sàpiga que encara soc aquí i que encara l'estimo.
Speaker A
Però tu estàs "majara" o què? ¿Que no veus que si descobreix que tot això és mentida, que jo no tinc un pare ric, llavors sí que entrarà en còlera, i es pensarà que jo soc un caçafortunes?
Speaker A
No, home, si li farà una gràcia... Sí, segur que és pixa de riure. Sí. A l'Helena, encara més il·lusió. Li farà il·lusió.
Speaker A
Perdona, Ramon, fa una estona que ho penso. No t'ho vull dir, però... A tu et falta un bull, oi?
Speaker A
Ho estan mirant. Ei, hem d'anul·lar el sopar. ¿Vale? Diré que et trobes fatal, ho deixem estar per més endavant, "y listo".
Speaker A
Que no, que no. Ramon. Papa, papa, si us plau. Ni papa ni res, no. Jo a Cadaqués vaig perdre l'amor de la meva vida.
Speaker A
Ara que ja soc a cap de Creus, ara la vull recuperar, jo. I jo he trobat l'amor de la meva vida i ara... ara el puc perdre.
Speaker A
No, home, no, fill meu, no, home, no, mira, jo t'ajudaré. Ai, ho faré amb molta traça. Amb molta traça, tu?
Speaker A
Sí. Ho faré a poc a poc. Ramon, no l'hi pots dir. Perquè si li dius, t'ho juro, a mi m'arruïnes la vida, me l'arruïnes.
Speaker A
No, no, espera, no, mira, fem una cosa. Fem un pacte, un tracte. Mira, jo t'ajudo. Sí?
Speaker A
I tu m'ajudes. No, jo a tu no. Ah, no? Ah, no, al pare no. Home...
Speaker A
Està bé. Amb tot el que t'he arribat a pagar. Per l'amor de Déu. Ramon...
Speaker A
No ets el meu pare de veritat. ¿Vale? Sempre trobes una excusa o una altra, tu, eh?
Speaker A
Què tens, ara? Em sembla que... que vomitaré. Veus? Espera't, espera't. Au-au. Deixa, estic bé, però ajuda'm. Ja està millor.
Speaker A
No fem el pacte, no, no, no. Vinga. Disculpeu el numeret que us acabo de fer, però és que feia molt que no pensava en aquell desgraciat.
Speaker A
I m'ha remogut. És que és molt gros que et deixin plantada. Però escolta, tu estàs segura que ell et va deixar plantada?
Speaker A
A veure, a veure, ell et va dir "et planto"? És que quan algú et planta no ve a dir-te que t'ha plantat, per això es diu que t'ha plantat, perquè no t'ho diuen.
Speaker A
Però escolta, ell et va dir "et deixo i ja no ens veurem mai més"?
Speaker A
És que no l'he vist mai més. Ni ganes. Pare, no l'atabalis més. Espera, espera, espera.
Speaker A
Escolta, en Ramon no et va plantar. En Ramon es va adormir. I tu què saps, si es va adormir? Que hi eres?
Speaker A
Sí. No! No, no hi era. No! No hi era. No hi eres, pare. Però em sembla que no pot ser que hi hagi ningú al món que et pugui deixar plantada.
Speaker A
Oh... Ai, Lulu. Ei... I si deixem estar aquest sopar per més endavant? No no carinyo.
Speaker A
És que em sap greu esguerrar-vos la nit. Esguerrar-nos..? Lulu, per favor. Home, per mi, l'important és que tu estiguis bé, de veritat.
Speaker A
Nosaltres trobem un dia més endavant. O potser sí. Helena, em sap greu, però no estic fina.
Speaker A
Em pots portar a casa, si us plau? Sí, home, sí, carinyo. Us acompanyo a la porta. Anem. Jo soparia avui.
Speaker A
No, no, no, pare, no. Que això s'està allargant molt. I per favor, a més a més, papa, però si tu demà al matí has de tornar a Austràlia.
Speaker A
Ara no hi vull tornar, a Austràlia. Ara no. Ara que he recuperat la meva llu...
Speaker A
No! No, no, no. No les avorreixis amb les teves històries, papa, va. Ara no toca.
Speaker A
Has recuperat la teva llu? (inaudible) La meva llúdria. Ara que he recuperat la meva llúdria, ara no tinc ganes de tornar a Austràlia.
Speaker A
La teva llúdria? La meva llúdria. La meva petita llúdria. La llúdria era el nen quan era petit.
Speaker A
Li dèiem llúdria. Eh que sí, nen? Te'n recordes? Em vol sonar. Eh? S'amagava per tota la casa fent la llúdria. Ai, Déu meu.
Speaker A
Te'n recordes, fill meu? Me n'he recordat. Era molt petitet. Jo anava cap allà i li feia "uh-uh!" Ai, sembla un mussol. Un mussol, faig el que puc, jo.
Speaker A
I feia: "Uh-uh! On és la meva petita llúdria? El senyor mussol la busca." "Uh-uh" I ell feia la llúdria.
Speaker A
Ai, quina gràcia. Ai, que bé. Fes la llúdria. Fes-la. La llúdria. (molt agut) E-e-e-e-e!
Speaker A
Una mica més. (inaudible) E-e-e-e-e! Oh... Ai, que mono, no? Sí. Era moníssim. I quan feia la granota? Sí.
Speaker A
(inaudible) Oh... Ai, sí, la granota, papa, com era? (més greu) Eh! Estic per aquí. Croac-croac!
Speaker A
Era una granota que ja havia fet la metamorfosi. I fèiem tots els animals. Ai, el tigre. Fes el tigre. El tigre.
Speaker A
El tigre, papa, com era? Sí. Aa... A-a-a! Així, no? A-a-a-a! A-a-a-a! Ia-a-a-a-a! A-a-a-a-a! A-a-a-a-a!
Speaker A
A-a-a-a-a! A-a-a-a-a! A-a-a-a-a! A-a-a-a-a! Encara bo que no li he dit que fes l'elefant. Estàs bé, mama? Sí. Només necessitava distreure'm.
Speaker A
Doncs si et quedes aquí, quedaràs distreta. Lulú, segur que no creus que estaràs millor a casa teva?
Speaker A
Ja m'he refet. I si ha de ser tan complicat trobar un altre dia per sopar, fem-ho ara, i així podràs anar a voltar món tranquil.
Speaker A
Molt bé. Doncs què? Anem a la taula? Molt bé. El meu fill cuina molt bé, eh, però molt bé.
Speaker A
Prou que ho sabem, que és cuiner. És el millor cuiner del món. Ara t'has passat, però gràcies. Sí.
Speaker A
A mi em vas enamorar amb els teus plats. I al Nacho també. Al Nacho també el va enamorar? Sí.
Speaker A
No, la meva cuina. Sí, clar. Molt, eh? Molt, molt, li encanta. Sí. De fet, t'he de dir una coseta.
Speaker A
El què? Que el Nacho és molt fan teu, carinyo, però molt fan teu. Molt fan? Sí.
Speaker A
Home, molt fan meu, el Nacho? Sí, sí. I el Nacho està bé? Sí, sí, està perfectament.
Speaker A
I diu que un dia d'aquests vol anar al Bocamoll. Ja són ganes d'anar al restaurant on li van prendre la nòvia.
Speaker A
Pare, m'ajudes a parar a taula? No, carinyo, vinc jo. No, no, carinyo, m'ajuda el meu pare. Sí? Anem, papa? Som-hi?
Speaker A
Txoco, txoco. Eh? Quan fa "txoco, txoco", he d'anar cap allà. No us moveu d'aquí.
Speaker A
No us moveu d'aquí. No, avui ho farem tot nosaltres, com si fóssiu les convidades.
Speaker A
Som les convidades. Sí, jo també. És igual. Avui ho farem tot nosaltres per recompensar els anys d'esclavitud, i els anys de servitud, i els anys...
Speaker A
A-a-a-a! A la cuisine. Pobrets, dos homes paren taula un dia, i es pensen que ens han compensat segles de fer-ho tot.
Speaker A
Encara els sentirem dir que són feministes perquè han aconseguit posar quatre coberts a taula.
Speaker A
Però tu tampoc ho fas, eh, mama? Per compensar. Uh-uh. Ai... Et fa riure, eh? Qui?
Speaker A
El Marcel. Ah, sí, pot ser. Allò de les bestioles m'ha fet gràcia. Doncs espera que t'expliqui el Triángulo de Balaguer.
Speaker A
Quin Triángulo? Ai... Que t'agrada? Tinc la sensació com si el conegués de tota la vida.
Speaker A
Jo el trobo encantador. És guapot. Ah guapot. No us veig. Ah, aquí. Hola. Voleu alguna cosa?
Speaker A
Sí, voleu alguna cosa per picar? Tenim patates fregides, tenim olives, tenim natxos. No, natxos no, no. Natxos no. Ui...
Speaker A
Ja va, ja va. La cuisine. Papa! Oh la la. Sí, o la la, o la la, o Lulu!
Speaker A
Lulu. Oui. C'est moi. Cacharel. Ai, és molt atent, eh? Molt. I té una veu preciosa. Molt particular.
Speaker A
Ai, mama, confessa-ho, t'està agradant. Agradant. Reconec que hem connectat. I a més, teniu moltes coses en comú.
Speaker A
Quines? Que els vostres fills es casaran. Això ja ho veurem. Ai, mama. I que el Marcel, de jove, era hippy, com tu.
Speaker A
Ah, sí? Era hippy? Sí. I li encanten els gossos. Com a mig món. I els Beatles. Com tots els de la meva generació.
Speaker A
I admira la Yoko Ono. Igual que tu, que això ja és més fort. Admira la Yoko Ono. Sí, sí.
Speaker A
El Marcel, de jove, tenia una gossa que es deia Yoko Ono. El Marcel tenia una gossa que es deia Yoko Ono.
Speaker A
Era... era com un homenatge a la Yoko Ono, es veu. Però el nom no l'hi va posar a ell.
Speaker A
I qui l'hi va posar? La seva promesa. Ella deia que la Yoko Ono era una gran artista i que des que estava amb el John Lennon ella havia escrit...
Speaker A
(alhora) Les seves millors cançons. Sí, sí, i que estant amb ella, el John Lennon es va tornar...
Speaker A
(alhora) Un gran activista per la pau. Ai, mama, sí. No m'ho puc creure. Uau, teniu moltes coses en comú. Moltes.
Speaker A
Mama, que aquí hi ha "connection", no? Molta "connection". Porta'm un got d'aigua. Però que no... no vols vi?
Speaker A
Una ampolla sencera. La mare que el va matricular! Ramon! Lulu. Ramon! Lulu. No m'ho puc creure. És una broma? No, el què?
Speaker A
Tu saps qui soc? Però com vols que ho hagi oblidat? Només he estat fora un minut. Un minut?
Speaker A
Bueno, potser dos. A mi em sembla que portes fora una mica mes de dos minuts.
Speaker A
Se t'ha fet llarg, eh? A veure, segons tu, quant de temps he estat fora?
Speaker A
Jo diria que... 40 anys! Lluïseta. Lluïseta. Ramon, no m'ho puc creure! Però com t'atreveixes, desgraciat?! Oh...
Speaker A
40 anys! Em pensava que no et tornaria a veure mai més, Houdini. I apareixes aquí fresc com una rosa. Oh...
Speaker A
40 anys! Oh... Oh... Vols deixar de fer "oh"? Eh? Oh... Lluïseta, perdó, perdó. Perdó, perdó, per haver-me deixat plantada fa 40 anys.
Speaker A
O perquè només ets capaç de dir "oh"? Lluïseta. No em diguis Lluïseta. Maria de la Lluïsa.
Speaker A
Mira, mira, quan he vist que eres tu, he quedat glaçat, glaçat. Me pinchan y no me sacan de sangre.
Speaker A
Però després el cor se m'ha anat escalfant i ara tinc una calor... Mira, en això coincidim.
Speaker A
Jo també m'he quedat glaçada i ara... em bull la sang. D'emoció? Sí! Una emoció molt forta que es diu fúria.
Speaker A
Ai, Lluïseta, deixa'm explicar-te la meva història. No cal que m'expliquis cap història emblemàtica... Ramon, que ja sé com acaba. Hòstia.
Speaker A
Em vas plantar. No, jo no et vaig plantar. Jo no. Vas ser tu, que em vas plantar. Vas ser tu.
Speaker A
Tant que ens havíem estimat quan érem hippies i de cop i volta et tornes una "pija" i vas córrer a casar-te amb no sé qui que no sé ni qui és.
Speaker A
Potser volies que em quedés per vestir sants? Egoista. I tu quant vas trigar a refer la teva vida?
Speaker A
Jo mai vaig poder refer la meva vida. Vaig quedar fet una pelleringa. Encara vaig guerxo, jo, d'allò.
Speaker A
Ja ho veus. Tu ets l'única dona de la meva vida. Només t'he estimat a tu, ningú més. Mentider.
Speaker A
No, no, t'ho juro. No, t'ho juro. Mentider. Mentider. No, t'ho juro. Bueno, alguna cosa hi ha hagut, però eren cosetes de poca importància, que no deixaven rastre.
Speaker A
O sigui que no hi ha res que et lligui a cap dona? Res. I el Marcel què és?
Speaker A
Cuiner. Què és per tu? En Marçal, cuiner. Ah, no. Ah-ah. És el meu fill.
Speaker A
Doncs amb la seva mare sí que hi vas tenir un lligam. Jo? Si no sé ni qui és. Ah, sí! Amb la mare sí.
Speaker A
Però va ser una estoneta de no res. Va ser "ah, mira, pum!" Y me voy.
Speaker A
Una estoneta? Potser també et vas adormir. Pobra noia, ja la planyo. I a sobre li fas un desaire... Marxo.
Speaker A
No, no et deixaré marxar. Em posaré a la porta i no marxaràs. On és la porta ara? Ah, no, no hi ha la porta.
Speaker A
Què? Ja us heu pogut conèixer una miqueta més? No ens ha calgut. He notat que hi havia "connection".
Speaker A
Sí, hi ha una "connection"... Helena, me'n vaig. No, no, no, per què? T'ho explicaré de camí cap a casa. No, no, mama, no podem marxar.
Speaker A
Li he d'explicar una cosa al Marçal important i no ho puc allargar més. Quina cosa?
Speaker A
Una cosa nostra que podria afectar la nostra relació. Ai, Lluïseta, que serem avis. Estàs embarassada? No, no, no.
Speaker A
Doncs si no hi ha cap lligam, podem marxar. Però què ha passat? Ha passat que ens hem retrobat.
Speaker A
Qui, s'ha retrobat? Ella i jo, ens hem retrobat. Ella és la meva Lluïseta. Jo no soc la teva res.
Speaker A
La teva Lluïseta? Jo soc el seu Ramon. Tu no ets el meu res. El seu Ramon?
Speaker A
La Lluïseta i el Ramon? Tu ets el Ramon? Sí. El Ramon de Cadaqués? 8.000 milions de persones al món, i has de ser, tu, el sogre de la meva filla?
Speaker A
És el destí. I un rave! Lluïseta, Lluïseta, sisplau, deixa'm explicar-t'ho. T'ho juro, em vaig adormir, em vaig adormir, vaig anar cap a França, amunt, amunt.
Speaker A
I sort que em van despertar. Si no, surto a Dunquerque. I per què no vas trucar per explicar-m'ho?
Speaker A
Però com volies que et truqués, si llavors no hi havia mòbil? A casa teva no teníeu telèfon.
Speaker A
Els nostres veïns a Can Morro sí que en tenien. Els hauries pogut trucar i ells m'haurien avisat.
Speaker A
Però com vols que jo truqui a Can Morro des de França? "Vos avez le numero de Can Morro?" I era conferència, allò.
Speaker A
Llavors és veritat, que et vas adormir. Sí, em vaig adormir, perquè tinc una cosa que es diu narcolèpsia.
Speaker A
Que t'adorms i no te n'adones. I encara tens narcolèpsia? No, ara ja no, ara, només si em diuen una paraula rara, que no diu mai ningú, i avui la diu tothom.
Speaker A
Compto tres i marxo. No. No, espera, espera. Quina paraula? No te la puc dir perquè m'adormiria. Uno.
Speaker A
No espera espera. Lletreja-la. Que no puc, home. Dos. Espera't una mica. Ai! Tres! Quina paraula? Emblemàtic.
Speaker A
Emblemàtic. Ai, ai, ai. Em... Ai, ai. Ai, ai. No. No. Ai, mama, que s'ha adormit. Què fem?
Speaker A
Perfecte. Marxem. Ai-ai. Què dius, mama, que no el podem deixar així. Marcel, desperta, sisplau. No t'hi escarrassis.
Speaker A
No val la pena. Marcel, desperta. Com ho tenim... per aquí?! Marcel. El teu pare s'ha adormit.
Speaker A
S'ha adormit? Sí. De cop? Com pot ser? Papa, ei. A-a-a... Ai... Sant Ramon gloriós. Bon dia, Catalunya. Son les vuit.
Speaker A
Què ha passat, aquí? Carinyo, calla. Han estat parlant de Cadaqués, que és molt fort, que ja es coneixien.
Speaker A
Ah, sí? Ja us coneixíeu? De què? Sí. De Cadaqués, collons. Prou! Lulu, tu n'estàs segura? Vols dir que no el confons amb algú altre?
Speaker A
Ui, no. I tant que no. I tant que no. Ella és la meva Lluïseta. Lluïseta.
Speaker A
Emblemàtic. Què fas, mama? No! No, no, això no. Ai... Què està passant, aquí? Carinyo, que el teu pare és el Ramon.
Speaker A
El Ramon que la va plantar. Ramo...? Has dit Ramon? Sí. Bon dia, Catalunya. Son les vuit.
Speaker A
Vinga va. Vinga, va, va, som-hi. Cap amunt. Una, dues i tres. Vinga. Ai... Semblem el davallament de la creu. Va, som-hi.
Speaker A
Una, dues i tres. Vinga, va. Una, dues... No puc, eh? Sí que pots. Cap on anem? Cap enrere. Cap al sofà.
Speaker A
No he anat mai marxa enrere. Una, dues... No, encara no. Ja hi soc? Una, dues i tres. Ah, espera't.
Speaker A
Ah... Ah... Ah... Ah... Helena, pensa-t'ho bé abans de tenir fills amb el Marçal. A veure si només sabran dir "oh".
Speaker A
Mama, seu i parlem, sisplau. És que no puc permetre que cometis el mateix error que jo fa 40 anys.
Speaker A
Pensa-t'ho bé, eh, abans de casar-te amb un Nogueres. Quin Nogueres? Si el Marçal no es diu Nogueres.
Speaker A
Portes els cognoms de la teva mare? Un punt positiu per tu, noi. No, mama, és que no es diu Nogueres ni de primer ni de segon.
Speaker A
Es diu Pedrós Biosca. Sí, Lulu, sí, perquè jo no porto els cognoms del Ramon.
Speaker A
La vas deixar embarassada i no li vas donar els cognoms a la criatura. No vull saber res de tu.
Speaker A
Si és que no s'assemblava gens a mi. Era igual que sa mare, igual que la santa aquella.
Speaker A
Noemí. Noemí. No recordes ni el nom de la seva mare! I tant, si me'n recordo, del nom de la seva...
Speaker A
No l'oblidaré mai, jo, el nom de la Mariví. Noemí. Noe... Marçal, com pots tolerar que parli així de la teva mare?
Speaker A
Com pots tolerar això del teu pare? És que no és el meu pare. Ja m'ho pensava.
Speaker A
El teu propi fill et nega. No, no, no, Lulu, és que no és el meu pare.
Speaker A
Què dius, que no és el teu pare? No ets el seu pare? Sí. No.
Speaker A
Prou! Sí. Helena, et vull demanar perdó perquè t'he enganyat. Clavat al seu pare! Que m'has enganyat.
Speaker A
El Ramon no és el meu pare. Ja és la tercera vegada que em negues, com sant Pere.
Speaker A
Aquí hi ha un gall i es fot a cantar. Llavors, qui és aquest senyor? És igual, ja l'hi dic jo.
Speaker A
Ja està. Para lo que me queda en el convento... Soc en Ramon Nogueres, soc actor.
Speaker A
Em va llogar perquè li fes de pare. Per què ho has fet, això? Perquè, carinyo, jo no volia que la teva mare es pensés...
Speaker A
que jo em vull casar amb tu per diners. Perquè és com "La Dama y el vagabundo".
Speaker A
Ramon, això no fa gràcia. No, ja en farà, ja. El meu pare, el meu pare de debò, és... és un hippy.
Speaker A
Viu en una autocaravana, sense mòbil, al desert d'Austràlia. Però si em vas dir que era un home de negocis i...
Speaker A
Jo et vaig dir que viatjava molt i vas donar per fet que feia negocis.
Speaker A
Ho sento, de veritat, soc tonto. Però... És que jo t'ho volia dir, però se m'ha fet una pilota...
Speaker A
No trobava el moment per dir-t'ho. Ens heu enganyat! Sí, us hem enganyat, i tant que sí. I com es diu el teu pare de veritat?
Speaker A
Marcel. Sí. Això de la tradició és veritat. O sigui que tu no et dius Marcel.
Speaker A
Tu quanta estona fa que no escoltes la funció? Jo no em dic Marcel, clar que no em dic Marcel.
Speaker A
Què coi m'he de dir Marcel? I tu tampoc et dius Lulu. Jo em dic Joan... aa... Ramon.
Speaker A
Ai, ara tinc un lio amb els noms... O sigui... O sigui que el Marçal ha contractat el Ramon per fer de Marcel, no?, el seu pare ric, que és mentida que sigui ric, però és veritat que es diu Marcel.
Speaker A
Sí, ara sí que ho entén, la nena. Ostres. Doncs jo crec que de veritat esteu com una cabra.
Speaker A
Però... però no ho sé, jo això ho trobo... ho trobo graciós. I tendre. Graciós i tendre?
Speaker A
Sí, tendre com nosaltres. Jo... Helena, jo... Jo... Jo t'estimo molt. I et juro que jo no vull per res els teus diners. Per res.
Speaker A
Ho sento molt, carinyo. Ja ho sé. Sí, com que els hi donaran... No, perquè a Catalunya ens casem amb separació de bens.
Speaker A
Ramon, tu no t'hi fiquis, que no ets de la família. Un pare sempre defensa el seu fill. Eh?
Speaker A
Helena, trobo que t'ho agafes molt bé. No et sap greu que el Marçal t'hagi enganyat?
Speaker A
No. No? Una mica sí. No? Però tots ens podem equivocar. És igual. Ai, mama, tu tampoc l'hi has posat massa fàcil, eh?
Speaker A
Que tots amaguem coses per no ferir els altres. Com que tu vas enganyar el Nacho, ara no pots dir res?
Speaker A
Mama, el Nacho també tenia els seus dubtes. Que quan li vaig dir que m'havia embolicat amb el Marçal, no només no es va enfadar, sinó que li vaig treure un pes de sobre.
Speaker A
Perdoneu, és que m'estan trucant. Però qui t'està trucant? No, res, una cosa... No... Mama, no m'agafis el telèfon.
Speaker A
(riu) Nacho! Ara s'hi posa. Nacho. Hola. No, és que no em va bé parlar ara.
Speaker A
No... Què? De debò? Hosti. Sí, sí, sí, ara l'hi dic, ara l'hi dic, sí.
Speaker A
Sí, sí, val, va, parlem. Va. Jo també. Adeu. "Jo també"? "Jo també"? "Jo també"?
Speaker A
Marçal... Hem de parlar. Ai, Déu. No, no, no, no, no, no, per favor. Sí, carinyo, sí.
Speaker A
No vull passar per això ara. No. El meu nen no el toca ningú. Seu.
Speaker A
No, no te'l toco. Yo, por mi hijo, mato. Sí sí. ¿Vale? Sí, sí, sí. Sí. Ai, Déu meu.
Speaker A
A veure. A veure, carinyo. Jo et vaig dir que el Nacho i jo teníem uns negocis, unes inversions.
Speaker A
Sou... socis? Sí. Heu invertit en què? En un restaurant. En un restaurant? Sí. Però què em fas?, la competència? No, no.
Speaker A
És que en realitat... soc la teva "jefa", carinyo. Com? Sí sí. El Nacho i jo anàvem al Bocamoll i flipàvem amb la teva cuina.
Speaker A
I quan vam saber que el traspassaven, doncs el Nacho em va dir de comprar-lo junts.
Speaker A
Ah, tu i el Nacho sou els nous amos del Bocamoll? Sí. És guai, no? Uau!
Speaker A
Sí, però la cosa és que aquesta tarda... ha vingut un inspector de la Guia Michelin, que diu que està flipant amb els teus plats i que vol conèixer el cap de cuina, carinyo.
Speaker A
De la Guia Michelin? Sí, amor. Tens l'estrella a tocar. Però, carinyo, que això són molt bones notícies.
Speaker A
Però no t'enfades? Què m'he d'enfadar? Vine aquí. (riu) Però, amor. Que sí. Que potser tenim una estrella. Que sí, carinyo, que sí.
Speaker A
No m'ho puc creure. Ramon, que potser tenim una estrella! Cuidado, cuidado, cuidado. Ah... Ah...
Speaker A
Tinc rampa, tinc rampa. Estàs bé? Ai-ai-ai. És una rampa. Vine, tranquil, seu. Seu, Ramon. Tot bé, està tot bé.
Speaker A
Escolta, nosaltres anem tirant cap al Bocamoll? No, no, millor que acabin i després ja baixem.
Speaker A
Lulu, perdona, necessito pair-ho. Sabeu què? Segur que el sopar deu ser boníssim, però jo ja hauria de ser fora.
Speaker A
No, espera't... Mi... Espera't. Escolta, ara que ens hem retrobat, podríem tenir un final de pel·lícula.
Speaker A
Fuig! Aparta't, bala perduda! Mama, tu tampoc et posis dramàtica, ara. Esteu tan contents, ja puc marxar.
Speaker A
Nosaltres, crec que hauríem d'anar tirant, també. I on trobaràs un taxi un dissabte al vespre?
Speaker A
Ui, per aquí sota en passen molts. Van tots plens. Demora de 30 minuts. Em quedaré en aquest raconet a esperar.
Speaker A
Va, mama. Vosaltres feu com si no hi fos. No hi soc. Lulu. No hi soc. Lluïseta.
Speaker A
Que si que hi ets, t'estic veient. Que no hi soc. Hi soc, però per tu soc invisible. Invisible, però et veig sencera.
Speaker A
Aquest home no hi és tot. No, perquè el cor te'l vas quedar. Mira el meu cor com va cap a tu. Te'l torno, tot teu.
Speaker A
Que no vingui, que no vingui, que no el vull. Fuig! Va, mama, dona-li una oportunitat. Això, posa't de part seva, tu, ara.
Speaker A
La teva mare té motius per estar enfadada. No em facis la pilota, que encara no som família.
Speaker A
Ella, té motius? I jo què, eh? Ara et poses de part d'ella? Això l'hi fas, al teu pare?
Speaker A
Això no es fa a un pare. Has d'anar amb... Oh... Ei, Ramon, que no ets el meu pare de veritat.
Speaker A
No, si no saps ni qui és, el teu pare. Marcel, Ra... Ja no sé què dic, ja. Saps què? No soy tu padre.
Speaker A
Renego, és igual, no pot ser. Vale. Ramon... Mira què em fa, mira què em fa.
Speaker A
Tant que he fet per ell, tota la vida, tota la vida. Amb tot el que he fet per tu, tota la vida.
Speaker A
T'anava a buscar cada dia a la guarderia, cada dia. Sortia cagat fins aquí dalt de tot.
Speaker A
I mira ara què em fa, mira ara què em fa. Ramon, que ja està. Que ja no cal que actuïs més. Jo et pagaré igual.
Speaker A
Segur, eh? Perquè... Lulu... Em sap molt de greu. Tot això és culpa meva. Si hagués dit la veritat des del principi, no...
Speaker A
No hauria... No, jo, jo no hauria. Jo no hauria trobat la meva Lluïseta. I ara soc tan feliç...
Speaker A
Déu meu, dona'm paciència, perquè si em dones força el mato. És que és tan dolça... Gràcies, noi.
Speaker A
A mi el que em sap greu és que t'has passat el dia cuinant i no hem tastat ni un pastisset.
Speaker A
En això tens raó, eh? Tens raó. Perquè ha està tot el dia cuinant, el Michelin, la Michelin.
Speaker A
Ara ens n'anem i no haurem tastat res de la Michelin. Nosaltres hem d'anar tirant, però, Ramon, si tu en vols una mica...
Speaker A
Ara no, ara no, gràcies. Sí, home. Té. No. És que ara no podria. No, ara no, ara no, perquè ara...
Speaker A
Mira, ara no podria. Ara tinc una cosa que... Mira, ara no... Espera't, home! Tan de pressa? Una mica de xocolata sí que la tastaré.
Speaker A
No és de xocolata, eh? Ah, no? No, és de... De garrofa. Hòstia. Això és garrofa? Sí.
Speaker A
Allò dels cavalls, allò que menjaven a la guerra? Mira, això té una base d'escuma de garrofa, sobre un llit de garrofa... esferificada.
Speaker A
O-o... Jo no hi veig la garrofa enlloc. Veus el llit, eh? Veus les boles?
Speaker A
Les boletes són de garrofa. Ai, com ha canviat la vida. Les garrofes tenen bola.
Speaker A
I a més, t'encantarà, perquè té un punt de cítric. És deliciós, és el pastisset preferit de la mama.
Speaker A
Doncs que se'l mengi la mama, també. Què? És bo o no? Sí. És... Ah...
Speaker A
És... a... Aa... És deli... "Lluïeta, en volz una mieta"? No hi soc! No "ziguiz agunioza", dona.
Speaker A
No hi soc! "Què paza? Noméz una... Què paza?" Per què parles així? Parles papissot?
Speaker A
"No, papizot no, éz que elz..." Em fien... (inintel·ligible) Aa... Marçal, què porta aquest pastís?
Speaker A
Porta ous, oli d'oliva, farina de garrofa i ametlla. El Ramon és al·lèrgic a les ametlles.
Speaker A
Què? No, no, no! No t'ho mengis! Aa... Ramon! "Què paza"? Porta ametlla! "Ameia!" Oh! M'ofego!
Speaker A
Respira! No no! Respira seu. Helena! Sí? Truca a una ambulància! Ai, que m'ofego! Vaig a buscar un got d'aigua!
Speaker A
Marçal! Fes-li el boca a boca! Va, va, carinyo, va, va! "No pu repirar!" ¡Voy! Ai, què fots, animal?
Speaker A
Vine aquí. Ay, estate quieto, coño. Ai, que pesat. Estàs bé? "Zi que etic bé. Etic una mica papizot." La Lulu es pensa que t'estàs morint.
Speaker A
"Que z'ho penzi, que z'ho penzi, a veure zi aizí la decupedo." Serà possible? Xst. Que ve. Ai, Déu meu.
Speaker A
He trobat un suc! Em moro, em moro! Sí! Em moro, em moro! Em moro!
Speaker A
Ah-ah! Ah-ah! (normal) Les esqueles en català. Però què has deixat de fer-li el boca a boca?
Speaker A
Lulu, crec que no hi ha res a fer. "Lluïzeta... Em molo." "Ai, mida com em molo. Ai." "Ezcolta, que etz aquí?, que no et veig." (continua papissot) Ah... Ets aquí? I el nen, és aquí?
Speaker A
Sí, sí. I la nena és aquí? Doncs qui hi ha a la botiga? Sí, sí.
Speaker A
Està delirant. Es pensa que té una botiga. Pobret, mama, ara que us havíeu retrobat.
Speaker A
Ei, Ramon, no ens deixis, ara, que la Lulu és aquí. Per favor, Ramon, no ens deixis. Em moro, em moro, mira, ai...
Speaker A
Ja veig el túnel. Mira el túnel. El túnel! Entro al túnel. Ara no porto el teletac. Oh...
Speaker A
L'estem perdent. Ai... Lluïseta, ara que ens havíeu trobat, ara em moro. (veu plorosa) Donaria el que fos per anar a sopar amb tu.
Speaker A
Eh? Donaria el que fos per anar a sopar amb tu. (normal) Em trobo molt millor, eh?
Speaker A
És la típica revifada abans de morir. Oh... Oh, com m'he reviscolat. Només he sentit que volies anar a sopar amb mi i m'he posat bé.
Speaker A
Mira la la la... Punyetero. Deu portar molt poca ametlla, aquest pastís. Ametlla no ho sé, però garrofa, en boles.
Speaker A
Família, què? Anem tots cap al Bocamoll? Espera't una mica. Lluïseta, vols sopar amb mi?
Speaker A
Zí. I després farem Yoko-Yoko? Yoko sí, Yoko no. Doncs anem, vinga, anem a sopar.
Speaker A
Ai, quan ens vegi el Nacho... Encara deu ser la claveguera. Escolta una cosa. Espera, Marçal.
Speaker A
Si el Bocamoll aconsegueix una estrella Michelin, es farà famós, i acabarà sent el restaurant de Barcelona més emblemàtic!
Speaker A
Hòstia. No no no! (públic) Ramon! Bon dia, Catalunya. Són les vuit. (ovació) (ovació: continua)
Topics:teatre catalàcomèdiaactorsogre de lloguerimprovisacióAirbnbRamon Nogueres100x100 en catalàescena teatralhumor
