El crim d'Helena Jubany (Capítol 1)

Tot el que sentireu en aquest programa ha passat.

Els fets, els noms i els llocs són reals.

Alguns diàlegs estan dramatitzats, però el seu contingut consta en documents o surt de testimonis que eren al lloc dels fets.

En algunes descripcions, aquest programa podria ferir sensibilitats, relatem crims reals.

La realitat i la mort no entenen de sensibilitats.

El 2 de desembre del 2001, fa 19 anys, van matar Elena Jubany llançant-la de dalt a baix d'un quart pis a Sabadell.

L'assassinat d'aquella noia de 27 anys va passar desapercebut perquè la policia, el jutge i el fiscal van demanar a la família que diguessin que era un suïcidi, que així podrien investigar millor.

Els Jubany ho van fer, van callar i van aguantar durant mesos.

A Sabadell, el cas va desaparèixer, es va tapar. A Mataró, d'on era l'Elena i d'on són els Jubany, es va plorar la mort de la noia, però poca cosa més.

I el temps també es va menjar el cas.

Dos mesos després del crim, es va detenir Montse Careta, una mestra de Manresa que vivia i festejava a Sabadell. Amb l'Elena es coneixien de la Unió Excursionista de Sabadell i a la víctima la van trobar morta al pati del número 48 del carrer Calvet d'Estrella, que és on vivia la Montse i potser també el seu xicot, un jove advocat anomenat Santi la Iglesia de Sabadell.

Però la policia, per ordres del jutge, només va detenir la Montse i la Montse, després de dos mesos a la presó, es va suïcidar i el cas es va arxivar.

El 8 de setembre del 2018, aquest programa es va estrenar a Catalunya Ràdio amb el relat detallat del cas de l'Elena Jubany. En vam fer sis capítols.

Avui us n'oferim el primer. El març d'aquest any 2020, vam fer dos capítols del cas a TV3.

Aquí en teniu els detalls i al final del sisè capítol podreu sentir una actualització de com està tot plegat. Les famílies de l'Elena i de la Montse fa 19 anys que reclamen justícia.

Fins no fa gaire, lluitaven soles.

Ara, més de 2.000 persones han firmat perquè reobri el cas.

Comencem.

Crims.

Per què matem?

Crims.

El relat dels moments foscos de la nostra societat.

Crims.

Amb Carles Porta.

Em dirigeixo a tu que m'escoltes.

És de nit, estàs dormint en un barri poc sorollós, amb poc trànsit.

Imagina't que vius en un bloc de quatre pisos d'alçada i que de matinada, mentre estàs dormint, sents un cop molt fort. És un cop, un soroll que sembla més que un cop, una cosa estranya. T'ha despertat, però com que no repeteix i continua el silenci de la nit, no t'ha desvetllat i et tornes a dormir sense donar-li més importància.

Fins i tot podries pensar que ho has somiat. Això és el que va passar al bloc de pisos del número 48 del carrer Calvet d'Estrella de Sabadell, la matinada de l'1 al 2 de desembre del 2001, ara fa 17 anys.

L'endemà, a les 9 del matí del diumenge 2 de desembre del 2001, el senyor Alfredo Morales, que vivia al tercer primera, va sortir al balcó de la part del darrere. Ja saps que hi ha molts blocs de pisos que pel davant donen al carrer i pel darrere donen a un pati interior que pot ser de la mateixa finca o no. Doncs el senyor Morales va sortir al balcó de darrere, que molts veïns aprofiten per estendre la roba, i va mirar cap baix, cap al fons del pati. Ell vivia en un tercer i el fons del pati li quedava un pèl lluny. Aquell home, que s'acabava de despertar i recordava el soroll que havia sentit a la nit, va veure una persona immòbil a terra. Semblava que estigués despullada, però no ho tenia clar. Des del tercer pis, que en realitat és un quart, perquè hi ha principal, no ho veia prou clar i es va haver de fregar els ulls. El que sí que estava clar és que allò era una persona i tot feia pinta que estava morta. I el senyor Morales va trucar a la policia.

Potser perquè era diumenge o ves a saber per què, la policia va arribar a les 12:48.

O això és el que consta a l'informe firmat pels quatre agents que hi van anar, és a dir, dues patrulles.

Per entrar al pati on era el cos, van haver de passar pel carrer del costat, pel número 93 del carrer Güell i Ferrer. Aquesta zona és el barri de les Termes de Sabadell i molt a prop de la plaça Montserrat Roig.

La primera impressió dels veïns i dels policies va ser que es tractava d'un suïcidi. Van suposar que aquella persona s'hauria llançat al buit i hauria mort quan va impactar contra el terra.

Però no correm i mirem bé.

Aquells quatre agents de la Policia Nacional escriuen un primer informe del que veuen.

Mujer tendida en decúbito supino, con piernas flexionadas hacia atrás, con la cabeza flexionada a la izquierda y totalmente desfigurada la cara, en medio de un charco de sangre.

Decúbito supino, és a dir, panxa en l'aire.

Que la mujer tendría entre 30 y 40 años, de pelo moreno, raza blanca, complexión normal, totalmente desnuda y presentado lo que parece signos de quemaduras a la altura de donde porta ropa íntima.

I fixeu-vos que primer escriuen totalment desnuada i dues línies més endavant diuen que sembla que hi ha signes de cremades donde porta ropa íntima.

Ja sabeu, gent que m'escolteu, que en les investigacions els detalls són molt importants, però com es recullen aquests detalls en els informes també és molt important. Primer cal veure'ls i després cal descriure-ho tot amb la major precisió possible i sense contradiccions, perquè l'anàlisi de l'escena d'un crim és una de les principals proves que poden ajudar a resoldre aquell crim.

Continuem amb el primer informe que es va fer el diumenge 2 de desembre del 2001.

Els policies diuen això.

Que en las labores de investigación, los agentes localizan en la azotea del 48 de calle Calvet Estrella, en la barandilla de la misma, unos mechones de pelo del mismo color que los de la finada, los cuales se encuentran con las puntas quemadas.

Cabells i un misto sense utilitzar.

Més coses.

Así como en la repisa de esta azotea es hallado también un trozo de cerilla sin usar.

Cabells i un misto sense utilitzar.

Més coses.

Que en las labores de filiación de la fallecida se entrevistan con varios vecinos.

Més coses.

Dando todas las pesquisas, resultado negativo.

Això vol dir, senzillament, que cap dels veïns que van trobar coneixia aquella noia.

Ni havia trobat a faltar ningú a casa seva.

Els policies aconsegueixen una llista de tots els veïns de l'immoble.

Després parlarem dels veïns.

Ara continuem amb la policia.

Es fa càrrec de la investigació l'inspector Gabriel Formoso.

Que també fa un informe i diu que el fa a les 14 hores, a les 2 del migdia del mateix diumenge dia 2.

Fem, però, un primer repàs dels horaris.

Repassem, el cop s'ha sentit a les 4:45 de la matinada, el cos sense vida s'ha vist a les 9 del matí, els primers policies han arribat a les 12:48 i l'inspector que portarà la investigació arriba a les 2 del migdia.

Escoltem ara en què es va fixar l'inspector.

Diu que el lloc des d'on sembla que ha caigut la dona, es parla clarament de caigut i no que l'hagin llançat o en pes, és la terrassa de l'immoble contigu, Calvet Estrella 50-52.

I comproven que en aquesta terrassa hi ha restes de cabells calcinats i altres objectes sense determinar, també calcinats.

Recordeu que en el primer informe diuen que troben les coses al terrat del número 48 i en l'informe de l'inspector, fet dues hores després, els elements cremats es troben al terrat del número 50-52.

Aquestes dues terrasses estan separades per un mur de mig metre d'alt.

No és difícil saltar-lo.

És important aquesta, diguem-ne, disfunció. Les restes de cabell i de coses cremades eren a la terrassa de l'edifici número 48 o a la terrassa del número 50.

Els policies en els informes no hi donen més importància.

Ja veurem si després això de les adreces es complica.

Continuem amb aquest informe.

L'informe de l'inspector diu que troba

una cabeza de cerilla rota y otra apagada.

I atenció.

Y sus ropas bien amontonadas con las botas en un rincón de la terraza.

Lo de la cerilla rotas es podria interpretar com que es va voler encendre i es va trencar aquell misto.

Lo de la roba és una altra cosa.

Ara es diu que el cos d'una dona jove, de 20 a 25 anys, de 1,56, morena, amb cabells llargs i dues cicatrius d'intervenció quirúrgica no recent.

Ara, en aquesta segona descripció del cos, es diu que la meitat superior del cos estava en decúbito prono, és a dir, panxa a terra.

I la meitat inferior, maluc i cames, estava mirant amunt.

Donen més detalls que no cal destacar, però que demostren clarament que el cos d'aquella pobre noia estava desmanegat.

També afegeix detalls, aquest sí, que són importants. L'inspector que fa l'informe, anomenat tècnicament diligència, fa la suposició que el cos, mentre queia, devia haver rascat amb les baranes d'alguns balcons, perquè tenia parts del cos, braços i plexe solar amb erosions.

El plexe solar és aquest punt que hi ha entre la panxa i el pit.

L'inspector de policia també va observar que hi havia moltes agulles d'estendre roba esteses al costat del cos.

En l'informe de l'inspector, si donen un parell de precisions que semblen demostrar, i això és important, que la part del cos de la noia que primer va impactar a terra va ser el cap.

Més concretament la cara.

I especifica que estava totalment fracturada.

A més a més, l'inspector descriu més detalladament que la noia tenia nombroses cremades en part del cuero cabelludo.

I altres parts del cos com braços i esquena.

I atenció, apreciándose la silueta o tatuaje del sujetador totalmente carbonizada.

El mateix passava amb la marca de les calces.

En la descripció del cos trobat, el policia suposa que la noia té els canells i la columna fracturats.

I afirma que

No se aprecian signos externos de violencia, forcejeo, defensa o de posible intervención de terceras personas.

Repassem els detalls que ens ajudaran a veure coses.

A la terrassa del número 50-52 del carrer Calvet d'Estrella de Sabadell hi ha la roba de la noia, cabells, cabells cremats, altres objectes també cremats i dos llumins, un de cremat i un altre trencat sense cremar.

El cos de la noia ja cremades al cap, als braços, a l'esquena i es veu marques de cremades a les boles que marquen la roba interior.

Al voltant del cos hi ha moltes agulles d'estendre roba, suposadament arrossegades pel cos al caure.

Més coses.

L'informe de l'inspector de policia firmat a les 2 del migdia del diumenge 2 de desembre de l'any 2001, també diu que es van trobar cabells en altres balcons.

I en una antena de televisió que hi havia a la terrassa.

I fa èmfasi en el fet que damunt d'una cadira troben la roba de la finada.

Però en aquesta part de l'informe diu amontonada, s'ha menjat el concepte bien amontonada.

Però ara l'inspector destaca que les peces de roba desprenden un fuerte olor y se encuentran impregnadas de alcohol o bebida alcohólica.

I fa una descripció detallada de la roba amb les marques i tot.

Cita, per exemple, uns pantalons beix tipus texans amb dibuixos de floretes.

Finalment, el policia explica que la porta de la terrassa del número 50 té la clau al pany i la del 48 està tancada.

Repeteixo, la terrassa del 50 té la clau al pany i la del 48 té la porta tancada.

La cosa curiosa és que, si bé queda clar que la porta que té la clau és la de l'edifici número 50.

I la roba era a la terrassa del número 50.

El cos ha caigut davant del número 48.

I la policia se centra en els veïns del número 48.

No s'investiguen els veïns del número 50, o almenys no s'investiguen profundament.

I no consten als inicis del sumari.

El Joan havia quedat a dinar el dia abans, dissabte, amb la seva filla Elena de 27 anys.

Que treballava de bibliotecària a Sant Menat i vivia a Sabadell.

Sola en un pis de lloguer.

L'Elena no es va presentar al dinar a Mataró i no va dir res, ni va trucar.

Cosa que en ella no era habitual.

Justament l'Elena, si alguna cosa era, era una persona molt organitzada.

Joan Jubany, germà de l'Elena.

Molt puntual i molt compromesa, vull dir, si havies quedat amb l'Elena, a tal hora, tal lloc, l'Elena era a tal hora i tal lloc.

Vull dir que no era no era gens habitual, a més a més, jo mateix després vaig descobrir la quantitat d'activitats que que portava.

I lo organitzades que les tenia.

I sempre era el lloc amb qui havia quedat i dedicava el temps que que fos.

Sense estar neguitosa o semblant neguitosa, perquè després tenia un altre cita o havia quedat amb algú altre.

Vull dir que era una, en aquest sentit, era una persona infalible.

El pare, aquell dissabte a la tarda, va trucar a la biblioteca i una treballadora, la Cati, li va dir que aquell dissabte l'Elena feia festa.

El pare va trucar a la mare de l'Elena, la Maria Dolors.

De qui estava divorciat des de feia 25 anys, però amb qui mantenia bona relació.

I la mare de l'Elena tampoc no en sabia res de la filla.

En aquella època, encara que sembli estrany, no tothom tenia telèfon mòbil.

El pare, el dissabte dia 1, ja estava preocupat.

Estava aparellat amb una dona de Sabadell.

I a la tarda, Joan Jubany va anar a Sabadell i va tornar a trucar diverses vegades a casa de la seva filla.

Una filla, recordem, de 27 anys i que viu sola de fa temps.

Total, de moment no ha anat a dinar amb ell.

S'havia de preocupar més el pare?

Com sabrà el pare on és i què ha passat amb la seva filla Elena?

Ho sabrem de seguida.

Ara tornem al diumenge.

A mitja tarda del diumenge dia 2, els informes redactats per la policia entraven al jutjat número 3 de Sabadell.

I el magistrado juez don Manuel Horacio García Rodríguez firmava una interlocutòria.

És allò que en castellà es diu auto.

Obrint diligències prèvies, és a dir, ordenant una investigació perquè los hechos presentan características que hacen presumir la posible existencia de una infracción penal.

I demana que es faci l'autòpsia al cadàver.

Un cadàver que en aquells moments encara no s'ha identificat.

Amb la roba no hi havia cap mena de carnet que permetés saber qui era.

Al vespre, a les 9, el cor del Joan Jubany es va disparar de tensió. Va rebre una trucada d'una tal Isabel, que va dir que era amiga de l'Elena.

Ja la volien matar.

Aquest és un relat ple d'impotències.

Ja ho anirem veient.

Aquell mateix dilluns dia 3 al vespre, els pares de l'Elena van explicar als policies que l'última vegada que van saber res de la seva filla havia sigut el dijous anterior, dia 29, quan ella havia anat a fer una activitat de conta-contes al Centre Cívic Sant Oleguer, al carrer Sol i Padrís, també de Sabadell.

L'Elena tenia un Seat Ibiza verd.

La policia va anar a patrullar a la zona del carrer Sol i Padrís i a 100 metres del Centre Cívic.

Just, just, just davant de la porta del Pavelló d'Esports de Sabadell, van trobar el cotxe aparcat.

Ubicquem-nos.

La Lídia Oriols, que a més a més és de Sabadell, ens situarà.

El cadàver de l'Elena va ser trobat al número 48 del carrer Calvet d'Estrella.

L'Elena vivia al carrer Francesc Layret, que és a l'altra punta de Sabadell, a 45 minuts caminant.

Però relativament a prop en cotxe, uns 10 minuts.

L'última cosa que en aquest moment del relat sabem que va fer l'Elena va ser l'activitat de conta-contes al Centre Cívic Sant Oleguer, al carrer Sol i Padrís.

I el seu cotxe estava aparcat davant del Pavelló d'Esports, a 100 metres del Centre Cívic.

La dada curiosa és que el Pavelló d'Esports.

És a dir, el cotxe de l'Elena, era a 5 minuts a peu del lloc on la van trobar morta.

El cotxe estava tancat amb clau.

El van recollir amb una grua, el van portar a comissaria.

Per fer-li una inspecció ocular.

I dins no hi havia res sospitós.

Però tampoc no hi era ni la bossa de l'Elena.

Tot plegat era incomprensible i molt estrany pels amics i familiars.

I de moment, indescifrable per la policia.

Les cremades al cos i les restes de coses cremades a la terrassa.

La roba en una cadira i la forta olor d'alcohol de la roba.

Feien pensar en alguna cosa estranya i la policia ho està investigant.

Però podia haver-se suïcidat aquella noia de 27 anys?

Estava bé anímicament?

Anímicament l'Elena estava passant probablement un dels millors moments de la seva vida.

Tothom que per poc conegués a l'Elena o estigués al corrent de de d'ell.

No de les seves activitats darrerament.

Sabia que l'Elena ni estava deprimida ni estava passant.

Ni estava amargada, sinó al contrari, que estava plena de vitalitat, amb ganes de viure i de de refer la vida.

I fent noves arrels allà on on havia anat a parar per feina, no?

La família va fer cas de la policia.

Va guardar el secret.

Però què va sortir als mitjans?

Ara us ho expliquem.

El cos sense vida de l'Elena Jubany Llorente va ser descobert per la Policia a Sabadell el diumenge 2 de desembre.

La família havia denunciat també la seva desaparició.

Les estranyes circumstàncies que envolten la seva mort fan que la Policia Nacional.

Hagi obert una investigació per aclarir les causes de la mort.

La mataronina Elena Jubany tenia 27 anys.

Actualment residia a Sabadell i treballava de bibliotecària a Sant Menat.

Va estudiar la carrera de periodisme a Bellaterra.

En els anys 1992 i 1993, l'Elena havia col·laborat a Televisió de Mataró fent pràctiques de periodisme a la redacció de l'informatiu 24 hores.

Cobrint majoritàriament temes de cultura.

Posteriorment va col·laborar en l'edició del Maresme del diari El Punt.

I també va entrar a treballar a la llibreria Robafaves.

Com a família, inclús també això de la mutua acord amb el nostre advocat.

En Pep Manté.

Nosaltres no vam voler utilitzar la premsa com una arma llancívola o com una arma de pressió.

Perquè perquè s'investigués el cas.

Nosaltres ens semblava i ens creiem que qui ho estava fent era qui ho havia de fer.

Que era la policia amb la seva professionalitat.

Això és el que creiem en aquell moment.

I per tant, nosaltres ens semblava que no havíem de fer cap mena de pressió.

Perquè s'investigués més, perquè ens semblava que ja s'estava fent.

I s'estava fent qui li pertocava fer-ho.

El dia 3 a la nit, dilluns, la família de l'Elena i la policia tenien clar que allò era un homicidi.

Ara calia demostrar-ho i trobar el culpable o culpables.

Mentre s'esperaven els resultats definitius de l'autòpsia que portaria sorpreses.

El dimarts, dia 4 de desembre del 2001, la policia va començar a escoltar declaracions de gent que pogués conèixer l'Elena Jubany.

I el testimoni més important del dia va ser el de la Isabel Valls.

Que va començar a declarar a les 11:45 del matí.

Explicarem la declaració per punts, evitant la redacció ferregosa i complicada dels atestats policials.

La Isabel, que el dia que va declarar tenia 31 anys, quatre més que l'Elena, va dir que es coneixien des de l'abril d'aquell 2001.

Feia vuit mesos.

Es van conèixer a la Unió Excursionista de Sabadell, coneguda com la UES.

I ara anem als punts importants de la declaració.

De la que en aquells moments era una de les millors amigues de l'Elena.

La Isabel i l'Elena es van conèixer en una excursió i poc a poc, excursió, excursió, van fer bona amistat.

La Isabel explicarà coses íntimes de la vida de l'Elena que molt poca gent sabia.

La Isabel diu que hi havia unes 10 o 12 persones que eren les que més coneixia de la Unió Excursionista de Sabadell.

I que eren les de la secció Natura.

La Isabel dona una llista de la secció Natura en què hi ha 22 persones.

I en assenyala sis com a les més properes a l'Elena.

Recordeu els noms dels veïns del número 48 del carrer Calvet d'Estrella.

Ara llegiré els noms dels membres de la secció Natura que la Isabel va marcar com a més amics de l'Elena.

A veure si us sona algú.

A més a més, els va posar per ordre, segurament de més a menys.

És a dir, de més amics o amb qui més relació tenia.

Als que menys.

Aquesta és la llista que va destacar la Isabel.

Montse Careta.

Elena Gabarra.

Xavi Jiménez.

Santi la Iglesia.

Daniel Liria.

I Jaume Sant Llei.

Continuem.

La Isabel Valls, la millor amiga de l'Elena en la seva etapa de Sabadell i de la Unió Excursionista.

Va explicar una altra cosa que encara va sorprendre més als investigadors.

Recordeu que el 17 de setembre va rebre un anònim amb una orxata.

Doncs un mes després del primer anònim, el 10 d'octubre, l'Elena Jubany.

Va rebre un altre anònim.

A la porta del seu pis del carrer Francesc Layret de Sabadell, a terra.

L'esperava una altra bossa de plàstic i a dins unes pastes i aquesta vegada una ampolleta de suc de préssec de la marca Granini.

Una ampolleta de vidre amb tap metàl·lic.

Hi havia una nota escrita a mà.

Una nota sense signar, escrita en dos tipus de lletra.

Com si l'haguessin escrit dues persones.

El segon anònim deia això.

Elena, abans que cap altra cosa, esperem que t'ho prenguis això amb el mateix sentit de l'humor que nosaltres.

A la tercera.

Et destaparem el misteri.

És força segur que et facis un bon tip de riure.

Ens agradaria molt tornar a coincidir en una excursió de la UES.

Ja en parlarem.

Ara anem a veure si trobem un lloc bueno, bonito y barato a Sabadell.

Per perfeccionar l'anglès.

Ah!

Bon profit!

No ens facis un lleig, eh?

A la tercera.

Ja ens convidaràs tu.

No ho posem en dubte.

Patons.

Avui tot sembla sospitós, però en aquell moment.

L'Elena, que ja hem vist pel que ens deia el Joan fa un moment que era bastant confiada.

Es devia agafar allò dels anònims com alguna mena de broma, perquè si no no s'entén el que va fer després.

L'Elena entrava a treballar a les 3.

I es va emportar el suc a la feina.

Sí, vist ara que sabem que és morta, pot semblar una actitud molt inconscient.

Però estem parlant de novembre del 2001, quan ella no sospitava de res ni de ningú.

A més, en aquest segon anònim li parlaven de les excursions de la UES.

Una entitat plena d'amics.

Per què havia de sospitar res dolent?

L'Elena, doncs, es va emportar el suc a la feina.

A la biblioteca de Sant Menat i en va fer un bon glop.

I un altre.

Li va trobar un gust estrany.

Però encara li va fer un altre glop.

Aquella tarda, a les 5.

Havia quedat amb el Salvador Piqué.

Un senyor que feia un treball i a qui l'Elena ajudava a fer-li la correcció lingüística.

El Salvador la va veure com adormiscada.

Poc concentrada.

I es va produir una conversa més o menys com aquesta.

Ai, no em trobo gaire bé.

Em pesen les parpelles.

Estic com decaiguda.

No sé.

No sé què em passa.

No em veig amb cor d'agafar el cotxe i anar a Sabadell.

Sí que fas una cara estranya.

Escolta.

Vols que et porti jo a Sabadell?

És que si deixo el cotxe aquí, demà no tinc manera de venir a treballar.

Doncs si vols, pots venir a casa.

És aquí a prop.

Elena.

Elena.

Carai, aquesta noia s'ha adormit.

Pobreta.

L'Elena es va quedar adormida al cotxe.

I quan van arribar a Sant Feliu de Codines, es va tornar a quedar completament adormida en una butaca.

Fins al punt que el Salvador i la seva dona li van preparar una camamilla.

L'Elena estava en un estat que no podia controlar els seus gestos i se la va abocar al damunt quan se la intentava veure.

Com que ja era vespre i l'Elena no tenia febre i respirava amb normalitat, van decidir posar-la al llit.

I l'Elena Jubany va dormir com un tronc tota la nit.

L'endemà va esmorzar amb molta gana.

I no recordava gairebé res del que li havia passat.

Sí que recordava el suc de préssec i l'anònim.

I el senyor Salvador li va insistir perquè el fes analitzar.

L'Elena Jubany es va recordar que tenia una amiga.

Els laboratoris Etxebarne i li va demanar que analitzés el suc de préssec.

Entre dubtes.

Havia trigat gairebé un mes.

I va saber-ne els resultats el 7 de novembre.

Les anàlisis li van costar 33 euros.

5.611 pessetes.

En aquella època, finals del 2001, encara vivíem amb la transició de les pessetes a euros.

I la major part dels preus es posaven en pessetes i euros.

Els resultats deien que en aquell suc de préssec.

Hi havia benzodiazepina.

I què són les benzodiazepines?

Doncs són substàncies psicotròpiques que actuen sobre el sistema nerviós central.

Tenen efectes sedants, somnífers, ansiolítics, anticonvulsivs, amnèsics i relaxants musculars.

Així doncs, a l'Elena l'havien drogat.

Qui coi li havia enviat aquells anònims?

Ja la volien matar.

Aquest cas només acaba de començar.

Sabrem més coses en el capítol que ve.