Medicaments

Som 7.000 milions de persones vivint al planeta. Si tots els habitants del món consumíssim com un europeu mitjà, necessitaríem els recursos de dos planetes sencers.

Cada vegada és més clar que la nostra manera de viure s'ha tornat insostenible. A més, en temps de crisi, això es nota també a les nostres butxaques. Fixeu-vos en els medicaments.

L'any passat a Catalunya es van dispensar al voltant de 150 milions de receptes. Semblen moltes i ho són, perquè de fet estem per sobre de la mitjana europea.

Les autoritats sanitàries han posat el punt de mira sobre el consum de medicaments, especialment sobre els que tracten els mals més lleus i, sobretot, perquè el 80% dels fàrmacs estan subvencionats pel Sistema Nacional de Salut.

L'objectiu és frenar-ne el consum i avui ens preguntarem com ens en sortim.

Avui revisarem les farmacioles que tenim a casa i ens preguntarem els perquès d'aquest consum.

Demarem a la indústria quina part de responsabilitat hi té.

Ens ficarem al riu Llobregat per saber quines restes de medicaments hi ha.

I provarem de comprar per internet un producte prohibit, unes suposades herbes medicinals que analitzades al laboratori ens donaran sorpreses.

Avui llegim per vosaltres la lletra petita dels medicaments.

Ens hem decidit a sotmetre'ns a la prova del cotó.

En Juanra ens reptar a comparar les nostres farmacioles per mirar què hi tenim, què ens fa servei i què hem de reciclar ràpidament.

Mira, Juanra.

Que t'ensenyo on tinc les medicines.

Això és casa teva de veritat o és per la tele?

No, no, és casa meva de veritat.

Estan aquí, en aquest armari les medicines.

Tot ple.

Obre.

Obrim, eh?

Ostres!

És que està una mica ple, no?

Sí, no?

Aquí tinc el primer pis els nens, eh?

Perquè els nens no arribin aquí dalt, perquè aquí som quatre de família.

Dos nens, el meu marit i jo.

És igual si amb això ja en fem.

Ai, agafo els que cauen.

Vale, jo vaig passant al menjador.

Tinc de tot.

Aquí no falta de res.

Això, urticària.

Ibuprofè, no.

Gener 2012.

Caducat.

2013.

Això no.

Caducat.

Tens tot caducat.

2011.

2011.

Crema solar.

2011.

2011.

El problema és quan passa això, que tens que et recepten aquesta capsa i diu pren-t'ho durant una setmana.

I llavors no s'acaba.

A dins en queden molts més.

Fixa't.

Clar, i d'aquí dos anys et recepten una altra vegada el Dacortín.

T'ha caducat i te n'has de comprar un altre.

Però això no és normal.

Tu no tens això a casa teva?

Jo tinc una caixa de sabates petita amb quatre coses.

Què dius?

Sí, no tinc res.

Vull dir, mirem-ho, anem a casa, t'ensenyo.

Passa, ja al sofà.

Passo.

Què és això?

Aquesta és la teva capsa de medicaments?

Sí, i a més posa medicaments Juanra.

I com és que tens tan poca cosa?

Perquè no sé.

Perquè no tinc fills.

Caducat.

Home!

I més passat.

Et va caducar.

Sí, gener.

Això és Dormidina, perquè tinc problemes a vegades.

Per dormir.

Per descomptat que cada farmaciola és una mica el caràcter de cadascú, eh?

Sí.

No?

Tu què veus aquí?

Mmm, veig que t'has de cuidar molt, eh, per la teva filla.

Digestiu.

Digestiu.

Digestiu.

La capsa podria ser una mica més glamurosa, però bé.

Espanya ha sigut tradicionalment un dels països europeus més consumidors de medicaments.

L'augment de receptes de fet ha sigut imparable fins l'any passat que va baixar per primera vegada.

Les autoritats sanitàries ho atribueixen a mesures com l'euro per recepta i el copagament dels pensionistes que ara paguen part dels medicaments que prenen.

Però traguem el nas a un centre d'atenció primària que és una costuma començar tot.

La major part del consum es fa als ambulatoris.

En aquest que visitem ens diuen que prenem massa antibiòtics i que en alguns casos concrets ens podríem estalviar tractaments per al colesterol o l'osteoporosi, per posar dos exemples.

Mentre esperem al metge, preguntem als usuaris per què creuen que prenem tants medicaments.

És una cosa més dels metges o del pacient?

Jo crec que ho van començar ells i ara els pacients.

S'han acostumat.

S'han fet addictes.

A les cometes.

És més ràpid.

És més ràpid, vull dir, si tu agafes un medicament químic, doncs és més ràpid, sempre, no?

Si em trobo malament, sí que voldré algo perquè deixar-me de trobar malament.

Si tinc febre, no vull tenir febre.

Si em fa mal algo, no vull tenir mal.

Exacte.

Potser, no sé si podrien passar-se'n això, però jo estic acostumada a no voler patir.

Lo que no pots fer és agafar la farmaciola i tiqui, tiqui, tiqui, tiqui.

No.

Que això no són cigrons.

Que són medicaments.

T'has trobat amb pacients que t'han demanat receptes de més?

Sí, sí, sí.

Pacients que acumulen medicaments.

Sí, sí.

No és lo habitual, però no és lo habitual, diguem-ne, amb aquesta claretat que ho expliques tu, eh?

Però sí, a vegades la gent té por de que no es quedi sense medicament perquè el dissabte o el divendres i diu per si de cas, treuré una caixa més.

O per si de cas, me l'emportaré i la tindré a casa del fill o a la casa de fora, etcètera, no?

Vostè una vegada, vostè a títol personal, ha receptat alguna cosa pensant, bueno, mira.

És igual.

No li farà res, però el placebo.

Exactament.

Ho ha fet alguna vegada?

Sí.

El placebo.

Si s'utilitza com a placebo, si jo quan ho estic utilitzant sé que és un placebo.

També té el seu efecte terapèutic.

Eh?

I s'ha de poder aprofitar, el que passa és que s'ha de saber que es fa i per tant, eh, s'ha de fer per per un temps determinat, per un procés determinat i sobretot tenint molt clar que aquell fàrmac no té efectes secundaris, no tingui contraindicacions o no li interfereixi amb altres.

Amb altres tractaments o amb la patologia que tingui el malalt.

I d'aquí la responsabilitat això, llavors, qui qui trenca aquest cercle viciós?

Pacient, metge.

Evidentment els metges tenen part de culpa, però tampoc som els únics, eh?

I en aquest procés ha intervingut, eh, molts més agents.

Hem intervingut els metges, però també han intervingut les oficines de farmàcia que dispensen amb amb una alegria excessiva fàrmacs.

Alguns fàrmacs en concret, no?

I, per exemple, és un cas.

Clar, és el tema de la utilització dels antibiòtics.

És relativament fàcil anar a una farmàcia i obtindre un antibiòtic sense recepta mèdica.

I això no hauria de no hauria de ser així.

I després també, pues els els propis pacients que s'automediquen.

O que s'automediquen pel consell del veí, d'un amic, etcètera, no?

Acaba de sortir de la farmàcia.

Sí.

Li puc preguntar si ha comprat alguna cosa?

Sí.

Li puc preguntar què?

Ibuprofè.

I s'ha mirat el prospecte d'això?

Sí, em quedo igual.

Jo conec alguna persona que em pren 13 pastilles al dia.

Què diu ara?

Que ha tingut dos infarts.

I vostè està molt medicada.

Estic molt medicada.

I molt conscienciada.

I molt conscienciada.

Llavors vostè sempre s'ha llegit els prospectes?

Mai.

Fa 40 anys que el prenc.

I en aquests 40 anys.

No m'he mirat el prospecte.

Mai.

Mai.

Em fio del doctor.

Sabes por qué no lo leo? Porque si lo leo no me tomo nada.

Porque como tengo tanta cosa, cuando empiezo a leer el prospecto, contraindicado para esto, para esto, para esto.

Me perjudica.

Entonces la doctora un día me lo dijo, lo que te manden no te lo leas.

Perquè la meva filla me'n va llegir una vegada un i em va dir, mama, això no t'ho prenguis.

Jo dic, com que no?

I llavors li vaig consultar a un metge.

I el metge em va dir, pues mira, Montse, no te'n llegeixis cap.

Me los miro un poco, pero me cuesta mucho de leer la letra pequeña.

Eso es.

Bueno, mira, este está bastante bien.

Ostres!

Pues es un pòster.

Ingredientes, Eutichil, Dodemcol.

No sé, no sé qué posa aquí.

Llegiu habitualment els prospectes, vosaltres?

Depende de si es un medicamento nuevo que no he preso mai, sí.

La fitxa tècnica t'explica tot lo que pot passar, tot.

Des de una cosa que pot passar freqüentment, 4%, fins al 0,00% de que pot donar aquella.

Llavors, clar, s'han de llegir, sí, el problema que tenim la fitxa tècnica que al ser tan tècnica.

Molts pacients els desorienta.

La fitxa tècnica hauria de ser molt adaptada al pacient.

Sembla que sigui una fitxa tècnica més professional.

Tinc la costum que primerament quan em recepta la doctora un medicament em prenc la meitat.

A veure quin efecte em fa.

Llavors, si veig que em va bé.

Si veig que em fa algo, no me'l prenc.

Prefereixo més les coses naturals, no?

De dir, relaxació, caminar, coses coses així.

Però la veritat és que jo em deprimeixo cada vegada que passo i veig la farmàcia plena.

És que em deprimeixo totalment.

I tu prens alguna cosa?

Com tot el que consumim, els fàrmacs també generen residus.

I saben on trobem una bona radiografia de quins medicaments prenem?

La Samantha ens hi porta.

Aquestes aigües del riu Llobregat han recorregut 170 quilòmetres.

A poc a poc s'han anat contaminant.

Avui acompanya un equip d'investigadores per a veure quines restes de medicaments van a parar al riu.

Sí, sí, medicaments al riu.

Ens convertirem en pescadores de tòxics.

Alícia, per què hem triat aquest tram del riu Llobregat?

Doncs aquest és un dels 20 punts més o menys que analitzem a tota la conca i és la part baixa del riu, per tant, és una zona on rep molta més influència de les ciutats i de les depuradores i de les zones industrials que hi han aigües amunt.

De forma que veurem l'estat de de l'aigua just abans de desembocar en el mar.

Doncs som-hi, no?

I tant.

L'Alícia i la Sandra es passen tot l'any recorrent els rius i fent anàlisis.

Avui hi ha poc cabal i, per tant, la concentració de medicaments serà més alta.

Però de medicaments a les aigües sempre n'hi ha.

Això no és exclusiu dels nostres rius, sinó de tots els rius del món.

Traiem el paper de plata.

I l'aigua s'agafa sempre en la direcció contrària de la corrent.

Com dos dits per sota de de la superfície.

Després aquesta aquesta mostra es concentra al laboratori.

I es converteix en un volum molt petit, però molt concentrat.

Ja està, no?

Sí.

Això ja estem.

Ara aquesta aigua s'ha de conservar en bon estat.

La posem en una nevera amb gel sec a 78 graus sota zero.

Escolta'm, Sandra.

Quants fàrmacs preveus que trobarem aquí al riu?

La veritat és que nosaltres mirem 80.

Però es poden.

Trobar molts més.

Però jo crec que es trobaran força perquè avui el cabal és és no és molt alt.

Ara de totes maneres ho anem a analitzar això al laboratori, no?

Sí.

Sí.

Ara ho portem.

Vinga.

Al laboratori, els nostres dos litres d'aigua passen per tot un sistema de depuració i tractament.

Per detectar el màxim nombre possible de medicaments.

Com pot ser que l'aigua del riu hi hagi fàrmacs?

Com han anat a parar?

Els fàrmacs venen del consum humà i del veterinari.

La gent quan se'l pren, després passa a través del cos i va a les depuradores.

Però també passa amb això amb els animals.

Que també els donen fàrmacs i també arriben al riu.

Sembla mentida, no? O sigui, hi ha molt consum, no?

Hi ha molt consum.

I també els que tires directament pel vàter.

Pel vàter.

Hi ha gent que tira medicaments al vàter?

Sí, hi han aquests punts Sigre, però hi ha gent que no ho fa i es tira directament pel vàter.

De fet, l'aigua que hem agafat nosaltres al riu no és aigua de boca.

No és aigua que surt per l'aixeta.

Però jo aquí he agafat un got d'aigua, l'he omplert de l'aixeta, a mi m'agradaria saber si jo em bec aquest got d'aigua.

Estic segura al 100% que no hi ha res, que mai hi ha res, no hi ha cap tipus de fàrmac.

Hi ha algun.

El que passa és que la concentració és molt baixa.

I tindries que prendre molts gots d'aigua, per exemple, uns 20.000 litres d'aigua.

No em passarà res, eh?

No em passarà res, no.

Doncs vinga.

Té el típic gust de clor.

Ah, això sí.

Això ho mata tot.

O pràcticament tot, no?

Això sí.

El 85% de la despesa en medicaments correspon a les persones de més de 65 anys i sovint amb alguna patologia crònica.

Per tant, l'envelliment explica part del consum, però només part, segons els experts.

Entre els medicaments que més prenem n'hi ha de molt comuns, la llista dels set medicaments més venuts l'any passat l'encapçala l'Omeprazol.

Un protector gàstric.

El segueixen tres analgèsics, dos medicaments per reduir el nivell de colesterol a la sang i un ansiolític.

Que jo diria que es consumeixen molts medicaments perquè la indústria és poderosa, perquè el sistema està massa orientat a les tecnologies i poc al contacte humà.

I també perquè hi ha una imprudència generalitzada.

Per la qual el medicament ha estat molt trivialitzat.

Molt frivolitzat en el nostre medi.

Han passat uns anys que realment teníem pocs medicaments, no?

Després s'han desenvolupat molts medicaments.

És veritat que el mercat tenim molts medicaments molt semblants tots.

I això ha donat la idea de que a més medicaments més salut.

En certa part.

És veritat.

Però també a vegades no cal medicalitzar tant.

Som el país d'Europa que més consumim de la família de fàrmacs inhibidor de la bomba de protons.

Els dels protectors de l'estómac.

El conegut és l'Omeprazol.

El Servei Català de Salut accepta que com a mínim hi ha un 27% de de medicaments que no estan indicats haver-los donat.

Espanya està per sota de la mitjana europea en inversió en sanitat, però en canvi, ha sigut durant molts anys un dels països amb la despesa farmacèutica més alta.

Però les coses estan canviant, els experts coincideixen que hi ha hagut una bombolla farmacèutica que s'ha anat desinflant per diversos motius.

Les polítiques per a baixar el preu dels fàrmacs, la introducció massiva i l'abaratiment dels genèrics, la recepta electrònica que permet planificar la medicació i a més a més un control acurat del sistema de prescripció mèdica.

Sense oblidar l'euro per recepta i el copagament.

Amb tots els nous medicaments que entren cada any al mercat i que el govern central aprova.

No hi ha molts medicaments i molts són iguals, no hi ha una mica de màniga ampla o una mica d'alegria?

Ehm, sí que és veritat que quan molts dels fàrmacs o quasi tots els fàrmacs que que sortien al mercat s'aprovaven amb finançació pública.

Últimament, eh, i això és una competència del del Ministeri de Sanitat, el que hi ha és una tendència a buscar.

Quin és el valor afegit dels medicaments que aporten, no? I parlar d'aspectes de cost-efectivitat, de búsqueda de valor, de benefici incremental respecte al cost que produeix.

I per tant, es tingui en compte a l'hora de finançar o no un medicament a través del Sistema Nacional de Salut.

Ara mateix són les 10 del dematí.

Podem veure exactament a Catalunya quantes dispensacions a les farmàcies s'estan fent?

Aquesta és la gràfica de lo que està passant en aquests moments a Catalunya amb la dispensació de receptes.

Tenim aquesta línia de color negre, són el nombre de dispensacions que es van produint.

Bueno, en aquest moment, concretament, són 35.611 receptes les que hem dispensat a les farmàcies de Catalunya.

I aquesta línia vermella és la el comportament de la dispensació de receptes que tindrem o que esperem tenir avui.

I que al final veiem que seran unes 527.000.

Això em sembla moltíssim.

Amb l'euro per recepta, això va baixar.

I ara segueix baixant o ha tornat al consum que teníem abans que era més?

El l'euro per recepta sí que vam veure que tenia una certa, un cert impacte en la moderació del bé de anar a buscar.

Un medicament si ja en tenies a casa.

Ara que l'hem tret, veiem que hi ha un cert repunt, però bueno, ho hem d'estudiar amb deteniment.

Això vol dir que no calia receptar-los?

Bé, no tant que no calia receptar-los, sinó que estem parlant de medicaments que són a demanda, que són que tu te'ls has de prendre si en aquell moment tens aquella dolència.

Un dolor, una inflamació.

Per tant, aquests medicaments que es posen a disposició del del pacient.

Eh, clar, te'ls has de prendre quan tens aquell procés.

Què passa? Doncs, home, que moltes vegades el que fas és que vas acumulant aquests medicaments a casa.

Per si cal.

I al final això, pues, com diríem, no cal.

I no es podria fer una mica com al Regne Unit que ho venen tot a granel?

I si necessites cinc píndoles d'una cosa, només et donen aquestes cinc píndoles, per exemple?

Penseu que la majoria dels tractaments que es prenen i que són els que produeixen la major part del consum i de la despesa són medicaments crònics.

Per tant, imagina't, un tractament crònic és una pastilla cada dia.

Les caixes dels medicaments tenen 28 comprimits.

La major part dels tractaments crònics tenen 28 comprimits.

A on hi ha un petit desajust?

Hi ha un petit desajust, per exemple, amb els xarops.

Amb alguns tractaments que són, eh, diu, escolta'm, pues mira, hem fet un antibiòtic.

I ara voldria fer unes pastilles de més.

I aquí sí que és veritat que es pot ajustar amb dosis unitàries i, de fet, en el mercat estan apareixent algunes d'aquestes presentacions.

Però sobretot per ajustar dosis, no tant perquè tu hagis d'anar a buscar 28 comprimits.

Amb una farmàcia perquè, de fet, millor que ja te'ls donin amb blistats, amb el prospecte i tot.

Perfectament.

Identificat.

Tornem a la farmàcia per comprovar amb els usuaris l'evolució del consum que ens han ensenyat amb l'IPAT.

Bé, molt sovint a la farmàcia.

La veritat és que per el tipus de medicació que és una medicació crònica.

Has de vindre a la farmàcia amb freqüència.

A mida que vaig necessitant les les medicacions, eh?

Bé, molts sovint a la farmàcia.

Descobrim que en Josep Lluís Gómez és un trasplantat de fetge.

Què tenim?

A veure, miri, el Carduran Neo, l'Omeprazol.

El Losartán, li sembla bé que el laboratori.

Són iguals tots?

Són iguals tots.

Hi havia un altre.

Li miro veure el el.

Veiem si hi ha un altre, sí.

Per què prefereix vostè, encara que hi hagi molta oferta, sempre el mateix, no?

Potser o no?

En aquest no és tan important.

En el en els immunosupressors sempre vull la marca.

No vull el genèric.

Sí, per què?

Per prescripció mèdica.

Això passa, no? A vegades, no?

No, home, clar, és lògic.

La majoria, a veure, accepta canvis, però normalment la gent prefereix sempre tindre les mateixes caixes.

És més fàcil, no?

Perquè si no es fan un lio.

2 euros amb 97.

Perquè en total vostè quant paga al mes de medicació?

Jo pago el 10% de la medicació.

I la medicació aquesta té un cost total, segons indiquen aquí, de 2.800 euros a l'any.

2.800 euros l'any.

Exacte.

I jo pago el 10%, però amb el tope dels 8 euros mensuals, em resulta 96 euros a l'any.

Home, bastant compensat, no?

Bastant compensat, abans de tot, de totes maneres no pagava res.

És clar, això ho ha notat.

És un 96, 96 euros que abans no tenia.

Però això ens passa a tots els espanyols, per tant, la publicitat dels medicaments està completament regulada.

Per això se'n veuen tan pocs als mitjans de comunicació.

Si hem de fer cas als anuncis de medicaments, sembla que la gent només.

O t'agafa la grip.

No?

Perquè no.

És que de fet no poden anunciar res més.

És a dir, anuncien medicaments per afeccions lleus perquè els medicaments per afeccions més greus te'ls recepta el metge.

I no passen per la teva decisió de comprar-los.

I lo millor del cas és que a l'hora de vendre un medicament, al final el que s'utilitza és la tècnica més antiga de la història de la publicitat.

De fet, la més antiga de la història de persuasió.

Que és l'abans i el després.

Doncs l'abans i el després, al final s'ha demostrat d'alguna manera.

I la manera més senzilla de demostrar-lo és que al principi de l'anunci, els actors que surten ho estiguin passant fatal.

Aquest mal de cap tan molest.

Els primers segons els actors exageren com si fossin actors de cinema d'aquest antic, no?

Ah, mal de cap.

Mal de coll.

Estan fatal.

I amb molt poc temps prenen el medicament i xass, arreglat.

Tots són així.

Fins i tot hi han alguns que intenten fer jocs amb dibuixos animats.

Amb coses d'aquestes.

Però molt senzills, no?

De fet, en origen això té a veure amb amb qüestions legals.

Per distingir allò que és medicament del que no és medicament.

I després s'ha convertit en una espècie de de segell, de marca, de símbol que amb un segon.

Tu ja saps que no tens que llegir res, no tens que veure res, no tens que escoltar res, però saps que és un medicament.

Els visitadors dels laboratoris han augmentat la seva activitat a les farmàcies.

Els fàrmacs per dolències lleus i amb alternativa genèrica han unificat els seus preus a la baixa.

La resta s'han abaratit un 15%.

És la indústria i són les companyies farmacèutiques les que formen els metges.

Donen cursos, paguen congressos, financien viatges, financien ponents, conferenciants, etcètera.

Per parlar, naturalment, dels nous medicaments que són els que produeixen negoci.

No dels medicaments genèrics.

De manera que sempre estem a l'última novetat, però estar a l'última novetat no vol dir estar en el millor.

En un congrés europeu de tres dies i absolutament seriós és un gasto que no tothom se'l pot pagar.

La immensa majoria no ho farà.

Si ho ha de pagar d'aquesta manera.

I l'administració no té aquests diners tampoc per pagar-lo.

Amb lo qual, eh, la indústria farmacèutica, pues fins ara ha subvencionat.

I amb això hi ha molta variabilitat.

La ciència ha continuat avançant.

I si en algun lloc han saltat totes les alarmes és a internet, la venda il·legal de fàrmacs creix a la xarxa.

Els fabricants i distribuïdors d'aquests productes no són supervisats per les autoritats sanitàries.

Per la qual cosa els processos de producció poden no ser del tot segurs.

L'any passat el Ministeri de Sanitat va actuar contra 125 pàgines web.

I va acabar obrint una vuitantena d'expedients per venda fraudulenta.

El repte de futur dels medicaments passa per aconseguir teràpies més personalitzades amb malalties com el càncer, l'Alzheimer o l'esclerosi múltiple.

Fetes a mida de cada malalt i incorporar-hi el que la ciència pugui fer per millorar la nostra qualitat de vida.

I a les nostres mans, què queda?

Doncs en el que hi ha més consens és a deixar d'acumular fàrmacs i evitar d'automedicar-nos.

Dues pràctiques en què segurament, com a consumidors, podem millorar molt.