Les desigualtats, a debat: ‘des-iguals’ | betevé

La falta d'accés a l'habitatge és un factor d'exclusió social. Dos de cada 10 famílies de Barcelona viuen ofegades perquè destinen més del 40% de les despeses en habitatge. Això es tradueix en prop de 130.000 llars.

Hola, soy Arancha, tengo 29 años, soy trabajadora, madre soltera, familia monoparental y estoy esperando un cuarto de desahucio abierto y no tengo alternativa.

Tengo un niño pequeño y necesito un hogar para criarlo, simplemente. Soy trabajadora y no quiero que me regalen nada, simplemente quiero una regla de tres, mi nómina, pues un alquiler para para mí, no toda mi nómina que se vaya para un techo.

No solo es un alquiler, que tienes que contar que pagas la luz, el agua, el gas, el cole, el comedor, si hace, es que no puedo hacer ninguna extraescolar porque no, no da para más. Entonces, 525 ya era demasiado a lo que yo cobro.

También habría que hacer una regla de tres, pero si ya encima son 800, ya es que te quieren sacar sí o sí. Ya empiezo a moverme, eh, buscando alternativas, buscando ayuda, asistente social, habitacha, eh, plataformas antidesahucios y son más las plataformas antidesahucios los que me asesoran eh, los pasos que tengo que seguir, de cómo me puedo mover para hm, retardar el proceso y cómo todo lo que va a pasar después, porque vendrá la puerta, la comitiva judicial.

Agonizante. Agonizante. Porque siempre piensas lo mismo. Recoger, no comprar, comprar lo justo para si pican y tener que irte, recogerlo rápido. Tener más o menos eh, alternativas para que te vengan a buscar las cosas, que saber dónde dejarlas y tenerlo puesto para la semana. O abrir cajas y sacar y ya está. Bueno, a lo mejor llego y están mis cosas en la basura.

Piensas, buah, solo me pasa a mí esto, eh, nadie está como como yo, y llegas allí y es que cada semana vienen tres familias, cuatro, con niños, con cuatro niños, con tres niños, las mismas condiciones, igual. El proceso es el mismo. Unos de un propietario de un banco, otro de un gran tenedor, yo soy un pequeño tenedor, pero estamos todos igual. Y ves cómo les llegan los desahucios, vas a la puerta y te ves igual que tú estabas en el anterior. Pero entonces ahí es cuando el desahucio es de otro cuando tú estás más fuerte. Y te asesoran, yo es que estaré super agradecida siempre, desde el día uno. ¿Qué piensas cuando dicen que se está superando la crisis? Se ha superado para los que tienen, porque para los que no tenemos, o que tenemos y no tenemos tanto, lo que está claro es que aquí en Barcelona no se puede vivir. Siendo mileurista o no llegando no se puede vivir.

Mi hermano mismo se tuvo que ir, en la misma situación que yo. Y se fue a Benicarló a vivir porque allí se puede vivir. Si encuentras trabajo, puedes vivir. Si los alquileres son de 200 euros. Pero ya tienes que irte solo, porque la familia siempre la vas a dejar. Pero te sale a cuenta, no vives con agonía.

Que hagan viviendas públicas. No gratis, públicas. No quiero, no quiero un piso, no quiero eh, no quiero nada, quiero yo pagar por vivir, pero no vivir para pagar.

Hola, bon dia. Soc Montserrat, soc de la Ciutat Meridiana i em trobo amb un moment que no puc pagar la factura de la llum.

Procuro fer les coses de dia i no encendre la llum. M'aixeco de nit al lavabo i no l'encenc. Com això es fa moltes coses. La rentadora de dia per poder estendre de dia amb llum. D'escalfó encara no he posat res.

Encara no he posat res, em dutxo sense res i i encara no he posat res. Com que no puc estar al menjador perquè em molesta al menjador per lo que em va passar del meu fill, fa 13 mesos vaig enterrar al meu fill, m'asento al balcó, em poso dues mantetes i ahí m'estic.

Igual que l'any passat, amb les mantes aquí al balcó. Amb 600 euros què pots fer? Si a la farmàcia ja necessito més de 100. Què menjo? Aigua, la llum, el telèfon. Perquè el telèfon el necessito, tinc la medalla. Una cosa que han tret molt bona per tothom. Tothom tenim dret a estar una mica calentons. Que jo a l'estiu obro portes i al pis pues està bé. Hi ha calor, però no, es pot aguantar, però el fred costa més de passar-lo.

M'han enviat en una setmana dues factures d'aquestes. 100 i pico d'euros. I jo no, mai he pagat aquesta factura de llum, mai. Jo cobro molt poc, estic sola, necessito molts diners per la farmàcia, perquè ara pràcticament no t'entra res. Jo necessito molts remeis i no sé a compte de què m'havia aquesta factura. No ho sé. Avui ja estem a 19, no? Pues jo tinc 20 euros a la butxaca. Jo necessito més de 100 euros cada mes en medicines, perquè a sobre tinc de portar les mitges aquestes que no hi entren pel segur, les que porto jo. I no me les puc treure ni a l'estiu ni a l'hivern. Fins ara jo mai he demanat res, mai.

Si ara em volen ajudar bé, si no, pues pues res, que em tanquin la llum, que em tanquin l'aigua i que em tanquin el gas. Una altra cosa no puc dir. Si no et volen ajudar, pues...

Hola, em dic Iuliana, tinc 21 anys, soc de Romania i vaig arribar a Barcelona fa 5 anys. Ara estic estudiant química a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quan vaig arribar aquí em faltaven, bueno, uns tres mesos, dos mesos per complir els 16. I la veritat que no sabia, bueno, i després va ser el primer cop que sortia del del meu país. I, pues, venim també del meu poble, no? I no sabia català, no sabia tampoc castellà. I recordo que, a part de començar amb amb l'institut, també vaig començar amb el casal, que estava ahí. Jo vaig aprendre a català i castellà, perquè és que no em podia entendre amb la gent i això em donava molta frustració de no poder-me comunicar. I a més no entenia els profes, no els entenia. Jo tenia a gent a qual contar totes les meves dificultats, els temes dels estudis i tal. Una part de la família, també, eh, tot el que em passava en l'institut ho contava en el casal. Mira, què he tret tal nota, què no sé què, què no sé com fer per avançar en aquesta assignatura. I sempre em donaven solucions. Què et sembla si fem això? O si tenia problemes amb l'anglès, què et sembla si fem unes classes d'anglès o? Vaig arribar a fer fins i tot programació, que jo no sé per què. Per què, però, bueno, vaig fer, vaig fer unes quantes coses de programació. Eh, i, bueno, sempre he tingut a a gent.